United States or Tokelau ? Vote for the TOP Country of the Week !
En aquell temps la vetlla era llarga, i ens aplegàrem a popa a conversar. Ens hi havíem acoblat en Vadô Set-trossos, el pare, l'avi Mauva i jo; i, al cap d'una estona, en Pau Ternal i en Miquelet Cadernera comparegueren amb l'olla del lleixiu i la bujola de rentar els plats. -Nosaltres també volem ser-hi, a sa garola- va dir en Pau. -Vatua ses tripes de Judes! Aquí podem rentar millor que enlloc.
-Oh, en nom de Déu, és d'allò més senzill! Has foragitat la Pesta Negra. Cada any, al segon atac, un hom la veia allà, amb els peus entre les mans. A la nit encenia foc, s'escalfava i feia bullir arrels. Era una maledicció. Aquest matí, la primera cosa que he fet ha estat enfilar-me aquí. He pujat a la torrella de senyals; jo que miro: la vella berganta se n'és anada! Endebades m'he posat la m
Y digues, com lligueu tu y el teu amo? Aquí li porto un present. Us aveniu bé, ara? LANCELOT Molt bé, molt, Però jo, com que estic decidit a fugir de casa seva, no m'aturaré fins que l'hagi ben perduda de vista. El meu amo es un juheu de nom y de fets. Portarli un present an ell? Una corda pera penjarlo. Me moriría de fam al séu costat; se'm podrien comptar els òssos de les costelles.
Y al fill pròdig s'assembla quan retorna, lassos els flancs, les veles destroçades, retuda y pobra, per l'afalagadora brisa extenuada. SALARINO Aquí ve Llorenç... Rependrem més tard aquesta conversa. LLORENÇ Cars amics, perdoneu ma llarga tardança! No jo, sinó els meus assumptes us han fet esperar.
Veu's aquí el que, senzillament, el vell criat havia referit al jove baró, cregut de complir en això son deure. El fill, volent a tot preu saber què n'hi havia, havia comprovat el mateix any aquest fet incomprensible, tot seguint la seva mare, de primer fins a Baden, després veient com s'endinzava per les afraus del Schwartz-Wald i seguint-la, si val a dir-ho, passa per passa.
-Vegi, don Eudald: aquí té mon nebot que s'empenya en passar de llarg, fins privant-me del gust de fer-li sa presentació. -Ah! Vostè és el nebot de mossèn Joan? digué don Eudald acabant de passar la porta i allargant al jove la mà. -I quant m'alegro de coneixe'l!
Però, veu's aquí que mentre alçava el cap per veure les pintoresques cobertes dels edificis, comunament rematades per escaient pinyó, m'adono de que es projectava sobre el cel la grandiosa silueta de l'agulla de la Catedral. -Si que has caminat poc... vaig dir entre mí. -Em pensava qui sap el camí que havia fet, i amb prou feines m'he mogut del mateix lloc...
S'aprova també. -Penseu també- continua -si no és just de mantenir del comú la marineria que durem, tot el temps que s'estaran aquí per culpa nostra, i de convenir amb ells el passatge, a fi que ens aprofitin aprofitant-se ells. S'aprova també.
-Heu fet prou i massa. He anat a veure Sereny Harper, com una vella bleda, esperant que li faria creure totes les beneiteries d'aquell somni, quan (ja us podeu ben amanir!) em trobo que ella havia esbrinat per Joe que vós fóreu aquí i sentíreu tota la nostra conversa d'aquella nit. Tom, no sé pas com acabar
Vet aquí la millor manera d'alegrar la gentil dameta: tornar-li aquell collaret que, segons dita del seu marit, ella tant s'estimava i que, segurament, creuria perdut per a sempre més. I la cosa tal vegada no era pas impossible, per a un bon nedador. Calia considerar-la.