Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 23 de novembre del 2025
MARIA És una broma aixuta, senyor. SIR ANDREU Y en teniu gaires d'aquesta mena? MARIA Sí, senyor, ne tinc les mans plenes; però, veieu, així que us deixo anar la vostra, no me n'hi queda cap. SIR TOBIAS Ah! cavaller, te convindria una copa de Canaries. Mai t'he vist tant amoinat.
El profeta que ens plau és el bon vell que esguarda, amb un posat especial de gran coneixedor, els quatre punts de l'horitzó, un negre matí que nosaltres sentim el desig del bon temps. El vell ens diu: -Ah, senyor! Em sembla que això s'aixecar
-Orchel... ara mateix... ha vingut expressament... -Ah, ah, bé... ara ho comprenc; ella ha vingut a dir-lo-hi sense témer's de res... i ell s'ha trobat malament. Bé, est
M'he detingut a temps, recordant-me de què no som més que una infeliç noia sense forces ni experiència; i ademés, trista de mi, ¡com puc jo alçar la veu aquí, on tenim nosaltres tants erros de què arrepentir-nos i tantes culpes que purgar! ¡Ah, si no hi hagués màcula en la família!... En veritat, no n'és pas tothom, de la seguida: n'estic segura.
L'aigua fou servida i tirada a la cara de Tom. -Ah! Ja us heu retornat. Què teníeu, Tom? -O jutge! És que Joe l'Indi és a la cova!
Jo, pobre de mi, em sentia més vil que ningú, però no sabia com dir les meves misèries, i plorava plorava, deixant que les llàgrimes parlessin per mi. I la processó torna a posar-se en marxa. Miserere, miserere nobis . Mentrestant roncava sota terra un tro pavorós, profund, poc perceptible. Ah! la terra estava ferida de mort. Ja els peus no s'hi afermaven amb confiança.
Ah quina bella vista, la posta formosa del sol, quan, en eixir de les valls, descobriu de cop i volta la llum purpurina del vespre a través dels plomalls enlairats dels bedolls, i les mil flaires boscanes voleien al vostre voltant, perfumant l'aire amb son alè odorífer!...
-Ah! en bona refè- exclam
Fridolina voleu ésser la meva muller? amb prou feines, la pobra noia, em pogué respondre: -Prou sabeu, Nicklausse, que us estimo! Ah, senyor Furbach! Recordances com aquestes ens fan beneir aquest or tan menyspreable, perquè només ell fa possibles aquestes felicitats. Nicklausse callà, i romangué per molt de temps tot somniós, amb el colze damunt la taula i el front dins la mà.
-Malvinatge! Jo també vinc. -Jo també. -Un noi de cinc anys? Anem. -Una pobra criatura? Anem-hi tots. Allò era un contínuo pel camí. Arriba la gent a ca la ciutat, tota esparverada, tota plorosa, tota irritada, tota baladrejant. Pregunta pel noi, i els diuen que no n'han vist cap. Pregunten pel burot, i responen que no en saben res. -Com, no en saben res? El Diari ho porta. -Ah! No ho saben?
Paraula Del Dia
Altres Mirant