United States or Jamaica ? Vote for the TOP Country of the Week !
Malgrat que assolim els nostres desigs, mai no vénen revestits de nostre grat. En poques paraules: Ethelbertha no semblava adonar-se del meu neguit, i, en tenir jo de fer-li'n esment, vaig dir: -Mira, perdona'm, però aquesta nit no em trobo el mateix... Ella digué: -I ara! No havia notat cap diferència! ¿Què et passa, doncs? -No t'ho puc ben dir; fa algunes setmanes que m'ho sento venir.
De sobte, a una reblincola de camí, va topar-se amb els civils, que duien un home, i va recordar-se del dia en què, després d'haver mort el Picotí, se'l varen endur a ell. El pres anava amb el cap cot; però, en sentir trepig al davant seu, va aixecar la vista d'una manera vergonyant, va clavar-la a en Biel i va caure de genolls. -Perdona'm!... Digues-me que em perdones!...
Però, fill meu, veig que torno a la dèria de botzinar de tot, sense reparar que no tinc encara alçada la penitència que per aquest pecat m'imposares. Mes, què hi farem? Els vells som com les criatures; no ens corretgim, encara que ens piquin els dits. Perdona'm, doncs, estimat Ramon, com jo et perdono l'esperit d'emancipació que en certes coses t'ha portat lluny de mi. Si has encertat, ben teu ser
Devia tenir uns cinquanta anys; llarg, prim, unes grans ulleres, uns pòmuls sortits; enraonador, nerviós, sempre estava fredolic, estossegava i fregava de mans contínuament. Quan va veure el seu cosí, amb la cara riallera li cridà: -Endavant, endavant, heretge! ¿Quins vents et porten? -Mira, Ignasi- va fer en Melrosada, -perdona'm que et vingui a molestar; però em passa una cosa...
Jo no l'he abandonat el molí; tot un any que us espero... amb el cap ficat a la canal... Tu em cercaves a flor d'aigua i jo vaig quedar-me arrapada a fons... Quina vergonya!... Perdona'm! Magí, perdona'm! L'aigua del riu va endurse'n altre cop el crani.
Va semblar-los que un centinella els reptava irat, immòbil. Un besar ressona al cim i dugues ombres es separen, l'una devalla per l'Espanya, l'altra per la França: de sobte s'aturen... aquella fita els sembla més alta, més vivent, més humana... sembla l'avi. -Pàtria, perdona'm... sia per vos, pare! -Un per a tu... el darrer per a mi!
No ho diré més... perdona'm Rosa maca! No diré mai més mal de tu! I quan l'animal volador fugia lluny amb son vol indecís, la jove de la Clàudia es redreçava a poc a poc i, mirant pel seu voltant amb els ulls esbatanats i escarritxant les dents, feia una ravinera com una criatura mal criada.
-Joanín!... fill meu!... fill meu!... ¡t'he mort!... t'he mort!... desventurat de mí!... ¡Joanín!... perdona'm!... va cridar aquell home plorant i ofegant-se de pena. -Rellamp!... per què pujaves fins astí?...; és ben mort!...
En Magí va recular esfereït davant aquella visió macabra que va semblar que li deia: -No fugis, Magí... no fugis... Soc la Teresa... Ja'm pots mirar, que no n'estic d'embriagada!... Perdona'm que m'hagués mort tirant-me a la bassa... però vaig tenir por que m'escupissis. Quina vergonya!
Paraula Del Dia
Altres Mirant