United States or Turkmenistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


Llàstima que ara no passen gitanos, que els el vendria... -Per què? Compren el juí? -Pas poc! Si tenen un animal guit li donen juí per menjar i veuràs aquella bèstia més persona que mai... gonta tota la fira com si tingués seny... Ah! després, quan li passa aquell ensopiment que dona el juí... tremola, perque les guitzes van a ratxades!

Aquestes, donant-se importància; aquelles, que s'aturen per comentar unes amb altres; les de més enllà, que passen carregades amb grossos farcells; algunes que no fan més que passejar al sol. Tants de magatzems plens de productes alimenticis-; tantes de cel·les on les petites criatures mengen, dormen i estimen; el recó on reposen llurs ossos. Aquest rusc és més gran; l'altre més petit.

L'hereu de can Seva, que és la primera volta que hi va sol. I passejant-se entre la gentada i els bous, vaques i vedells, passen els ramaders amb les bruses llargues i fosques i els barrets amples, preguntant i oferint, rebutjant i regatejant i comprant. -Tu, xarric, que no tens cap xurmé? -Aquest any no, son dues xurmeres. -I d'aquestes, quan ne vos? -Nou unces.

Aquell vespre vàrem dormir a Barr, una agradosa ciutat petita, situada en el camí de St. Ottilienberg, que no és altra cosa que un interessant convent antic entre muntanyes, on els monjos serveixen un hom, i després li passen el compte.

Abaixa el cap amb defalliment, i, en mig de la seva dolor, s'entendreix pensant que lo que li toca és callar, guardant el secret de la seva amor per no enfosquir la ventura de la seva estimada. -Destorbar-li sa sort, mai! Gronxant-se, gronxant-se, van passant les parelles per davant de l'entrada de can Pere-Bo. Gronxant-se, gronxant-se, hi passen la Cinta i en Panxo Manxiula.

Un d'ells havent preludiat, els altres avencen tots cantant, a ritme, passen a través de les files dels grecs, que eren en armes, i marxen tot d'una contra els enemics, cap a la posició que semblava que era de més bon pendre. Era construïda davant la ciutat que ells anomenaven llur metròpoli, i que contenia la més forta ciutadella dels mossinecs.

En Serrallonga i ella se'n van del capdamunt de la fila al capdavall. Diu ella: Jo, encara que sia dona, hi pendré la meva part . Tiros i música. Els de l'esquerra van a la dreta: els de la dreta a l'esquerra; i els dos protagonistes passen del capdavall al capdamunt. Més parells de versos, més escopetades, més cops de bombo, més anar i venir.

Els diumenges que fa bo, aquest espectacle dura tot el dia. Ça i lla s'aturen, esperant torn per entrar a la resclosa, llargues rengleres d'embarcacions. Es veu com avancen, passen i desapareixen al lluny. El riu, a ple sol, és cobert, des del palau de Hampton fins a l'església, de groc i de blau, de taronja i blanc, de vermell i de rosa.

Llamps! és un cas ben trist el meu. I, a on vaig? Amb qui enraonaré, amb qui m'acompanyaré, que no ens girem a cops de puny? Oidà, mireu que em passen unes coses!... Unes coses, que no poden ésser... i són, fitre! Qui sap? I si les somniés?

-Deixeu-la plorar... plora, noa, plora, que ses penes són com es bacallà, remuiades passen millor... plora noa, que l'aigua fa baldeio... veritat? -Jo no puc sentir-la! me trenca es cor!