Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 12 de juliol del 2025
Si nosaltres vencem bé cal que en fem senyors els nostres amics; talment que no temo pas de no tenir què donar a cadascun dels meus amics si la cosa reix bé, sinó de no tenir prou amics a qui donar. I a vosaltres, Grecs, us donaré a més a més una corona d'or a cadascú. Els que sentiren aquestes paraules posaren molt més delit i les reportaren als altres.
Els primers dies foren tot allò de perdre la gana i dir paraules d'una tendresa infinita. Després el festeig es regularitzà, la flama primera s'an
I això, Paulina, vostè ja ho veu, que és impossible... -Miri, Melrosada: impossible no hi ha res, per a Déu Nostre Senyor. -Però... Paulina: ¿què té que veure Déu Nostre Senyor amb aquestes coses? -No digui heretgies, Melrosada; no digui heretgies!... -Però... escolti: ¿per què em vol fer casar amb una persona que no conec, amb una persona que... Pobre de mi! -Què volen dir, aquestes paraules?
-No ets tu, també, del mateix pensar, Dolors? féu, dirigint-se a la seva esposa, quan ja descarregada la part que tenia preparada de son discurs, no feia sinó repetir les mateixes idees, si fa no fa amb les mateixes paraules.
No fan gens de remor. Totes, a la fi, van a mormolar paraules misterioses a l'orella dels que dormen.
En Víctor estava capficat: una cosa d'aquestes sempre desgavella les famílies. La més serena era la Maria de la Mercè. La tia Paulina, tot sopant, volia fer el cor fort i dir paraules optimistes; però, sense voler, afluïen els records a la seva conversa: parlava dels morts, de la seva bona germana Elisa...
A casa en vàrem comprar de baratos abans d'ahir, i ahir vàrem tenir un disgust de mort, perquè al vespre ja s'havien tornat negres. Una que passa sent les últimes paraules, es gira plena de llàstima a les interlocutores, apreta el pas, i se'n va a casa dient: -Disgust de mort?
Uns moments, de silenci seguien a aquelles solemnes paraules, després de les quals, en Ramon, sense abandonar la m
Lilí, com la generalitat dels cubans, pronunciava les jotes amb una aspiració dolça i simpàtica, semblant a la que donen els castellans vells a les haes en paraules com huevo, Huelva , etc.
Estúpids ells i estúpid jo, que els havia creguts! Que se n'anessin al diable a fantasiar visions d'espant sobre paraules obscures, que a parlar de bona fe no entenien ells, ni ningú. Vaig indignar-me interiorment. Torturadors de la humanitat, flagells del món, més perniciosos que la fam i la pesta! Mai més no me'n deixaria enganyar. Voldria demostracions clares.
Paraula Del Dia
Altres Mirant