Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 2 de novembre del 2025
La Mort de Mar enfonza els homes sota aigua, després els aixeca i si no respiraven els tanca els ulls amb una espina lluenta que porta en una pota; i esclafint una rialla, que fa tot d'escuma, se'n va a cercar-ne un altre.
A aquells mots, Seutes diu que no es malfia de cap atenès: sap que li són parents, i diu que els té per amics benèvols. Després d'això, introduïts els altres que cal, Xenofont comença per preguntar a Seutes en què pensava esmerçar l'exèrcit. Seutes respòn: -Mèsades era el meu pare, i eren domini seu els melandites, els tinis i els tranipses. Expulsat d'aquesta terra, quan les coses dels odrises van començar a anar de mal borràs, el meu pare mor de malaltia, i jo, orfe, era educat per Mèdoc, el que ara és rei. Quan vaig ser un jove fet, jo no podia viure d'ulls a una taula forastera; segut en una cadira al seu costat, li suplicava que em donés totes les tropes que fos possible, per fer tot el mal que pogués als qui ens havien expulsat, i no viure amb els ulls fits a la seva taula com un gos. Llavors em dóna els homes i els cavalls que veureu quan ser
-Voleu fer com els homes i no sou més que un emb
Aquests no tenen casa a fora, sinó una espècie de gàbia per a caçar coneguts. ¡Pobre del que hi cau! Cap al tard torno a Barcelona, entremig d'una multitud avinada. Veig homes que van fent tentines; les seves mullers els guien amb un cistell al cap i les criatures entre peus. Han anat a beure vi, molt vi: vi barato, vi sol...
Els homes feinegen pels prats i les dones fan el menjar per als garrins. Tot el poble sent l'alegria de veure el sol radiant i mira amb recel la nuvolada plomosa que roman quieta damunt la carena. La dona d'En Guim té ànsia. La Tereseta tremola i prega i va d'un cantó a l'altre mirant tots els camins de les serres properes.
Un examen del caràcter i costums de l'estudiant alemany. -El mensur alemany. -Usos i abusos de l'ús. -Punts de vista d'un impressionista. -La gràcia de la cosa. -Recepta per a fer salvatges. -La noia alemanya. el seu gust especial quant als rostres. -El kneipe . -De com brindar un Salamandra . -Consell al foraster. Una història que pogué acabar tristament. -De dos homes amb llurs esposes i un solter.
Però el que donava a la sala dels Arxius una importància verament històrica, eren els retrats de família, que ocupaven tot un costat de l'antiga Biblioteca; hi eren tots, homes i dones, d'Huc el Llop fins a Yeri-Hans, el senyor actual, des de l'esboç groller dels temps bàrbars fins a l'obra perfecta dels mestres més eximis de la nostra època.
Quan va haver-se fet fosc, Miltocites de Tràcia, amb els homes de cavall que duia, fins a quaranta, i com tres cents d'els de peu, tracis així mateix, desert
Darrera venien els homes, les dones i tres vells, amb l'esquena acotada i la testa nua, repenjant-se en llurs bastons. Cantaven a chor: Quina és la pàtria alemanya? Quina és la pàtria alemanya? I els vells responien: Amèrica! Amèrica! Els oficials prussians es deien entre ells: -Caldria agafar-la, aquesta gent!
Als forasters se'ls diu: -Miri, miri la Custòria : val tants mil duros! I s'acaba la professó com totes les festes dels homes: amb un bosc de baionetes que avancen, i detràs d'elles una gran munió de gent cansada, cruixida, que ja voldria ser a casa; xicots adormits o malhumorats que ploren i demanen aigua; dones que es queixen de trepitjades, pallangues graciosos que fan traveta als del davant; portes que es tanquen, convidats que es despedeixen i senyals d'acabament pertot, que contrasten bé amb el bullici d'aquelles mateixes persones moments antes de sonar les timbales.
Paraula Del Dia
Altres Mirant