United States or Serbia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Si mentres juguen algun ne plora, ell s'emporta les culpes i rep quatre clatellades de l'autor dels seus dies, perquè els demés s'avenen i l'acusen. Ell no pot tocar cap joguina dels altres, però, en canvi, ha de suportar que els altres germanets li xafin els soldats de plom i li esquincin l'estel.
En haver sentit aquestes paraules, Cirus digué: -Però, companys, l'imperi dels meus pares s'estén cap a migdia, fins a uns països inhabitables a causa de la calor; i cap a la banda de l'Ossa, a causa del fred; de tot el que hi ha al mig, ne són sàtrapes els amics del meu germà.
El misià, veient-los esbalaïts d'aquelles coses, convenç un dels arcadians que tenia una ballarina seva, i la fa sortir després d'haver-la agençada amb el millor que pot i de donar-li un escut lleuger. Aquesta balla la pírrica àgilment. Hi ha llavors un aplaudiment gran. Els paflagonis pregunten si les dones combatien amb ells.
Això sí: volia honradesa i bona conducta. Sinó, tracte romput. -Hi ha pas por! hi ha pas por! repetia en Biel, boig d'alegria. El sol ja era a la meitat del seu camí, quan varen baixar tots dos a l'hostal, on els esperava ja en Tomàs, el vell mestre de cases, a qui el comte havia fet avisar pel mosso.
George digué: -Trobo que no n'hi ha per enfadar-se, al vostre lloc. Arribar
No hi ha dubte, és lletra seva. Què vol dir això? Ab el vostre permís serà. Poc a poc... Per segell, la Lucrecia ab que ella acostuma a segellar!... És de la comtessa. Per quí serà? El cel sab que t'estimo ab tot el meu cor. A qui? Ningú ha de conèixer mon secret amor. «Ningú ha de conèixer mon secret amor...» Veiam què segueix? El ritme cambia: «mon secret amor». Si fossis tu, Malvolí!
Interiorment l'Angelina ja ha resolt que no intentar
I jo vaig insistir: ¿Què és el que més li ha cridat l'atenció, de la ciutat? -La gent- em va respondre. Ell va arronçar les espatlles, i va dir: -És més gran. Què més Pot dir-se? Un formiguer és molt semblant a un altre formiguer. Tantes avingudes, amples i estretes, per les quals les petites criatures bullen en estranya confusió.
No parli més. Ai, fill del meu cor! Ai, murris!... Miri que això clama al cel. Això no ha d'acabar així. Anem, anem: correm-hi tots... I en vol, de gent, cap a ca la ciutat? Pel carrer la gent: -A on aneu? Què hi ha? -A ca la ciutat... Han mort un noi de cinc anys, filla; guapo, ros... Aquests brètols del vi... Aquests del portal! Mala fi facen! -Un noi, han mort? -Sí, de cinc anys. Àngel de Déu!
En Vadô s'esmunyí ràpidament per l'escala, relliscant d'esquena pels llistons més que davallant-hi amb els peus, i, jup i mig amagat darrera el pare, va visurar-me llaminerament amb els seus ulls garneus, i va dir, amb la seva veu més manyaga: -Què voleu que em sembli, mestre Saura? Veig que ha vingut sa primavera i que aqueix plançó ha tretes ses flors que li pertocaven.
Paraula Del Dia
Altres Mirant