United States or Sierra Leone ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Vaja: que, acabant-se en aquesta hora, en cada entrada hi hauria d'anar un sereno que m'acompanyés al sortir. Ve'ls-hi aquí! Jo estava per posar C

-De vegades les pobres dones es perden si tenen la desgràcia d'anar a raure amb un gandulot. Veu? Potser aquesta dona no hauria donat res què dir, i per mor d'ell... qui sap?

Conversaven, somreien, es feien signes... Semblava que l'alegria els rebotís pel cos. Però el que els donava un aire encara més estrany, era la manera d'anar adornades.

El nebot... allí el tenim, encara, assentat per força, amb el cartronet al davant i dient a cada punt que se n'ha d'anar... El cas és que ja perd deu o dotze quartos. Gràcies a Déu que són les deu!... Alça! a plegar la loteria i cada qual se'n va amb molt gust pel seu cantó.

És com si hagués volgut raonar contra el poagre o el mal de dents. El pitjor de tot, quan anava així pels senderons, és que li semblava d'oir el vell David que li deia a cau d'orella amb veu de nas: -Eh! Kobus, tu també hi has d'anar a raure, faràs igual que els altres... Eh! eh! eh! T'ho faig saber, Fritz, la teva hora s'acosta. -Que el diable se t'endugui! pensava ell.

A la fi vingué son quinzè natalici. -Ara tindreu llibertat d'anar i venir- digué la seva àvia, la vella reina vídua. -Veniu: us agençaré com a les altres germanes! I li pos

Proposo d'anar a Londres dimecres al matí, i passar una hora o dues de compres amb l'ajut d'aquest llibre. Hi han unes coses que em calen: un barret i un parell de sabatilles, entre altres. El vapor no surt de Tilbury fins a les dotze, i ens deixa espai. Voldria fer la prova d'enraonar així on pugui judicar exactament dels efectes.

-Per això de si hi calarien foc... M'ha fet anar tot lo dia a la torre, que amb prou feines he sigut a temps al choro dels bisbes... Després he tingut d'anar a sopar a les deu, que he perdut tot el tercer acte... Ficar-me al llit amb ella i fer l'adormit fins que ella ha agafat el son... Deixi-me'n anar, que, si es despertés, pobre de mi!...

-Mor molta de gent. S'ha d'anar molt amb compte. Però, vaja, ara és el temps que la gent no trigar

Quantes vegades s'havia parat allí mateix!... Sempre aquella immensitat clara i riallera, semblava que li digués: «Pit i amunt! la vida és bella! el món és teu; gosa'n sense treva!» I, no obstant, ara semblava que li deia: «Guaita-ho tot, rabeja't amb tot, però ten compte de que no és pas per tu!... tu te n'has d'anar, fulla seca, que la nova florida sorprèn arrapada encara a l'arbre!» I ell murmurava: «Es veritat, és veritat: la terra em crida