United States or Latvia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Però era l'hereu... i, si ell no es casava, se casaria el segon i ocuparia el seu lloc... Perquè ja ho havia dit son pare; no era pas just que l'altre treballés i portés tot el càrrec de la casa si després se n'havia d'anar... I, si no se n'anava, ell, el gran, perdria tots el drets, i sol i sense salut, a la vellesa no seria més que una nosa... Perquè, treballar fort, prou que es coneixia que no podria mai... Li calia ésser hereu, li calia casar-se...

Un cop se li acudí la idea de aquest casament, ja no va tornar a meditar-hi; el que ella havia pensat era una cosa definitiva i havia de succeir, perquè era bo, just, natural, per a ella; i aleshores totes les seves forces tenien d'anar encaminades a assolir-ho.

Sàpies que havem fet propòsit d'anar pelegrinant tot el temps de la nostra vida. Veient el sant pare abad aquella suplicant congoixa, mana'ls així mateix que entressin en la nau, i els va dir: -Sia així com voleu, mos bells fills. I encara afegí: -Ja en quina manera sou venguts. Bona obra ha feta aquell monjo.

Després d'aquesta promesa, Clearc els fa allunyar i celebra un consell: i s'opina de fer la treva tot d'una i d'anar en tranquil·litat a l'indret on són els queviures i proveir-se'n.

Al capdavall, aixecant els ulls, va dir-me, amb un somriure benvolent: -Podeu romandre aquí, Nicklausse ; hi estareu en el lloc de Kasper, que se n'ha d'anar dem

»¿Us ha fet algun camí perquè hi porteu a vila fusta, l'arment i les llegums? ¿Us paga els gendarmes encarregats de la conservació de l'orde? Us impediria sant Maclof de robar-vos els uns als altres, de saquejar-vos i d'anar a patacades, si no estés present la força pública?

El pare va fer anar el cap com volent dir que ja veuria. Però va venir que el roldó es va vendre, mal venut, molt mal venut, perquè aquell any n'hi havia hagut tanta abundor que els pellaires ja no en volien... i no es va parlar més del mirall. Aquell dijous d'anar a mercat mai venia, i la Guillema es despacientava en la soledat de les boscúries.

LANCELOT Vostra senyoria m'ha repetit tantes vegades que jo no fer res séns que m'ho diguin! Què desitgeu de mi? SHYLOCK Estic convidat a sopar fòra de casa, Jèssica; aquí tens les claus... Més per què hi haig d'anar, jo? No es per amistat, sinó pera adularme, que'm conviden! Què hi fa?

Així esperava l'hora d'anar a tocar la campaneta matinera i xiscladora que voleiava en les blavors del cel. Fra Genís estirava la corda amb la il·lusió que feia descloure els llavis dels dorments per pregar fervorosament.

L'amo del mas, En Tià, era un home sorrudament lacònic. No tingué esma de preguntar-li què hi havia d'anar a fer, a Granollers. Pens