United States or Qatar ? Vote for the TOP Country of the Week !


Entre ells hi havia una dona mig despullada, seguda en un graó, amb el cos tirat endavant, els pits allargassats al damunt del gros ventre, els braços enrotllats a les cames, els genolls a frec de front, i els cabells caiguts en desmai, xorriant negrors per sobre la camisa i els peus descalços. No semblava pas que dormís. Més aviat el seu posat indicava que estés submergida dins una greu dolor.

La vídua no em deixava fumar, no em deixava fer esgarips, no em deixava badallar, ni estirar-me, ni escupir davant la gent. I després en un accés d'especial irritació i ofensa, digué: -I, mala negada! pregava a totes hores. Mai no he vist una dona com aquella! No hi havia més remei que plantar-la, Tom: com ho sentiu. I, a més, l'escola aviat s'obrirà, i jo hauria hagut d'anar-hi.

Rellamp, que n'hauríem hajats avui d'ocells, amb sa matinada de color de cendra i es fred tan viu! ...Rellamp! i es temps de sa passa no dura gaire. Aviat no hi haura sinó pastorells. Jo m'hi fonc! Tants de reclams de tota mena, que tinc a casa! Però es vesc és car... és car... i, aneu!...ets guardaboscos vigilen que hom no sap on tallar un arbret.

Quasi ningú s'adonava de tal aberració arquitectònica, i, com tot era regalís d'aigua i escrostonats, si algun foraster se n'adonava, es creia fàcilment que era cosa que havia d'anar a terra aviat, i així anàvem passant. Ara tot plegat hem vist que l'emblanquinen, i, és clar, ressalta i fa girar els ulls i és un pregó continu del nostre mal gust.

En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa llastimosa i d'una bondat il·limitada. Els nens li prengueren molt aviat el número; i les classes, ja no gens freqüentades per en Víctor i amb l'actualitat perduda, es convertiren en una orgia de papers i de ninots, a empastifar-se els dits, i a molestar el professor, que prou amenaçava, però no li servia de res.

-Ara, ara: aviat el noi ens cridar

El cotxer: -I tal, si ho és, senyor! I, després d'un diàleg amb son xop, afegí: ¿No hi eren, vostès, allí, quan fou pescada aquesta peça? -No- diguérem nosaltres. -Som forasters. -Allí havien d'ésser, doncs! Aviat far

La Munda deixa anar el plumero i va corrents a obrir. Amb el modo de trucar ja hauran conegut que era l'amo de la casa. -Que no heu sentit que trucava? -A fe que no he pogut pas venir més aviat! -Venir-hi! I traient-se dos bultos de sota el braç i deixant-los sobre la taula, s'assenta esbufegant de cansat, quan, veient el xicot diu: -Noi: i això, que ens hem venut l'estudi?

-Aviat hi serem, mare... no ploreu, no tremoleu! i les onades avançaven i li voltaven les cames d'escuma; emportant-se'n sorra sota els peus el feien aturar per a no caure a l'aigua. Semblava que'l mar tenia el desfici d'esborrar les petjades dels peus nus d'aquell pescador. Aixís arrib

Com si la paraula Estat hagués sigut per ell un raig de llum, entrava en una sèrie de consideracions sobre els conceptes d'Estat i de Pàtria, que de moment semblaven desviar-lo de la qüestió, però que aviat es veien conduents a la finalitat del raciocini.