Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 19 de juliol del 2025
El ventre no sembla pas el mateix: abans era aplanat i flàccid; ara és turgent. La senyora Montoriol passa belles estones contemplant el prodigi davant del mirall de tres llunes. El seu marit, excepcionalment admès a una d'aquestes contemplacions, resta bocabadat. No ho hauria dit mai. En el seu magí s'opera una rara associació d'imatges. La confessa? No la confessa? Vol i dol.
Fritz veia aquestes coses amb una emoció impossible de dir. I ara cal que us digui per què Iòsef venia a fer-li música en la primavera, i per què això l'enternia. Molt de temps abans, un vespre de Nadal, Kobus es trobava a la cerveseria del Gran Cérvol. A fora hi havia tres pams de neu.
SIR TOBIAS Doncs, ara tindrem un altre ós per exasperarlo y ferlo pertenir fins que's torni groc y verd de rabia. No és veritat, Sir Andreu? SIR ANDREU Y si no ho fessiu, pitjor per nosaltres. SIR TOBIAS Aquí tenim el nostre espatotxí.
Va callar una estona, i després repetí mantes vegades aquests mateixos conceptes, entre pauses, ara l'un, ara l'altre, esforçant- los i àdhuc embrollant-los de tant voler-los aclarir; i, veient que la seva mare, enc que s'era calmada del plor, romania taciturna, desitjós de desentristir-la, s'hi atans
Ara que sou amics nostres, i que gràcies a nosaltres i a l'ajuda dels déus domineu aquest país, ara ens traieu d'aquest país, el qual heu rebut de nosaltres que l'hem conquerit per la força. Perquè tu mateix bé saps, que els enemics no són capaços de treure'ns-en.
És aficionat a parlar mal dels usurers; però, quan averigua que el gènero que ell ven escasseja en la plaça, l'augmenta de preu, i es frega les mans amb molta sal i garbo, dient: -Ara, qui en vulgui, se far
Ara al lluny es veu negrejar una cosa que puja i baixa i s'atansa amb lentitud. Com que es fa fosc, aqueixa lentitud es fa basardosa. La tenebra s'acosta més de pressa que el cos que puja i baixa. L'aire ha perdut la transparència, el cel la blavor, i el neguit es fa lloc en les ànimes i regna per tot, com el cant dels grills.
-Què em dirà, santa cristiana? ¡Ai, Déu la faci bona!... Miri: ahir vespre vaig voler comprar un pagellet, petit com... què li diré jo, ara? Calli... un quart d'una! Però, Senyor, com passa el temps... Me'n vaig, Anem, vingui'm a veure. Estigui boneta. Recados. -Anem, doncs... -Vingui un vespre, que riurem. ¡Tenim un esquirol! -Què mana? -Que tenim un esquirol! Passi-ho bé. ¡Li agradarà.
-Sí. Bé, hi ha gent allí dins, em sembla. Val més deixar-ho estar. -Deixar-ho estar, ara que jo abandono tot seguit aquesta terra per a sempre! Deixar-ho estar, i potser mai no ha de presentar-se'm una altra avinentesa!
Un pintor de grans facultats, un poeta o bé un músic, potser n'haurien tret més profit: això que jo ara dono aquí són només que esbossos a corre-cuita, amb pensaments meus que de vegades s'hi emboliquen; perquè la Lluna no venia pas cada nit: vespres hi havia que els núvols l'amagaven.
Paraula Del Dia
Altres Mirant