United States or Heard Island and McDonald Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !


-No! no! els desafio tots- exclamava Schoultz -que es presentin; ja veuran el que val un antic sergent de l'exèrcit bavarès: visca la pàtria! Més d'un prussi

-Les màquines, com altres vegades: Harris i jo al tàndem; vós... -No em va ! interrompé Harris. -Vosaltres dos al tàndem, i jo tot sol. -Tant se val. Nosaltres dos al tàndem i Harris... -Tant m'és d'anar-hi mantes vegades, quan em correspongui- llavors vaig interrompre jo. -Però no estic disposat a rossegar George tot el camí. El pes ha de repartir-se.

-Oh, pudai! No pas si jo l'haig de seguir. Tinc anomenada de caminador i no hi vaig pas en menos de tres hores. Val més que dinem aquí, que res hi perdr

Molt sovint aquells que creuen tenirte no són més que uns totxos, y jo que estic segur de no tenirte puc ben passar per enginyós. Perquè, què diu Quinepalus? «Val més esser un boig savi que un savi tonto» OLIVIA Que'l treguin, no vui boigs aquí. JUTGLAR Que sóu sords? Emporteusen a la senyora; fòra boigs d'aquí. OLIVIA Aneu, que sou un jutglar ben magre; fins us torneu malcriat.

-. , hi ha gent allí dins, em sembla. Val més deixar-ho estar. -Deixar-ho estar, ara que jo abandono tot seguit aquesta terra per a sempre! Deixar-ho estar, i potser mai no ha de presentar-se'm una altra avinentesa!

-, a mi em passa tres sous del mateix, Huck. Gairebé sempre enterren un mort quan colguen un tresor sota un arbre; i ell el vigila. -Déu me val! -, que ho fan. Sempre ho he sentit a dir. -Tom, no em plau de fer gaire plagasitats, all

Parlo amb aquesta franquesa perquè respecte a l'assumpte que vull tractar, tant se val que jo sàpiga nedar com que no en sàpiga, que si el no saber-ne hagués d'ésser causa de que vostès fessin poc cas d'aquest important escrit, prou cuidado tindria jo de fer veure que ell sabia més que Brican.

Aleshores David, mirant Kobus amb un esguard extraordinàriament fi, va fer: -I obraràs , Schmoule. En el dubte, val més deixar-ho córrer. L'escriv

Oriol lo prenguè y ab un ganivet comensá á ferne talls rodons y del gruix de una pesseta, fins que n' hi va haver prou pera pagar lo que se li reclamava. Los talls queyan damunt de un plat: lo patrò se 'l guaytava recelòs y estranyat. Oriol sens fer cas de la admiraciò del mariner, agafa lo plat y li allargá dihentli: Contéu si es aixó lo que val lo passatge.

-Us ho prometo tot! digué l'emperador, que romania en peu, amb les robes imperials que tot just s'havia acabat de posar, i tenia l'espasa d'or tota feixuga damunt son cor. -Una cosa us demano! No digueu a ningú que teniu un ocellet que tot us ho diu: val més que ho feu així!