Sortia la Clàudia d'aquella fosca flairosa de bonesa i, aclucant els ulls enlluernada, passava per la sagristia per entrar a casa del rector. La germana de Mossèn Ponç, aquella velleta pacient, l'escoltava sempre enternida. La Clàudia somicosa es desfogava. -I dôs, Clàudia, avui també ploralles?

Els nens del poble, que fins a l'aparició d'en Ricardet havien sigut feliços en son estat, saberen de cop i volta, per boca del nou- vingut, que eren pobres, que eren bruts, que eren lletjos, que eren bèsties, que sos pares anaven a la taverna, que una taverna és menys que un cafè, que el que un cafè és senyor, que el que és senyor diners, que el papa d'en Ricardet havia sigut cafeter i, per tant, era senyor i tenia diners, i que en Ricardet, un cop gran, també seria senyor i ric i viuria a Barcelona, i ells s'estarien al poble, fent de mariners i prou... I la brivalla, al saber tot això, sentí també de cop i volta l'escalfor del despit i de la vergonya, el rau-rau per la privació d'allò que no tenia...Per sa banda, en Ricardet, a qui el medi anava guanyant ràpidament, amb aquella força d'impressió amb què la novetat s'encarna en el cor tendre, descobrí amb estranyesa mortificada que no n'hi havia prou d'ésser ciutad

Correguè á contarho á un altre mariner company seu que tambè se n' estranyá moltíssim y abdòs portaren la nova als demès. Tothom davallá á la bodega: tothom se convencè de que aquells deyan la veritat.

Aquí se'ns ofereix una observació. Així com de totes les bèsties la part preferida és el cap, no succeix així amb el del gall, i això que no res de dolent. Els caçadors donen el cap del senglar al primer que l'ha ferit, com a mostra de deferència; del porc també es el cap en més estima que les altres parts; el mateix passa amb la llebre.

Alguns dels pocs homes que al poble quedaven, s'atansaren, tractant també de reivindicar-se als ulls d'en Montbrió, que a cavall, en mig d'aquella gentada de dones i criatures ploroses, semblava un profeta del temps bíblic reptant el poble d'Israel per les seves malvestats. -Si vostè no hi posa un remei, el poble est

Tocava el violí amb discreció, acompanyada al piano per una amiga seva, vídua, sola i filarmònica tant com ella. Plegades assistien a gairebé tots els concerts que s'organitzaven a Barcelona. Per tradició de família, el juny, i el setembre, els dos germans passaven dues setmanes a una llur masia del Vallès. Ell, si n'era temps, també caçava una mica, sense extenuar-se.

Per sa banda, el senyor Reguera també havia observat, i les mauleries de gateta de la barcelonina li havien obert l'enteniment. Un immens camp de maniobres s'estengué davant sa esperança revifada i comprengué el partit que podria traure d'aquell auxiliar. Així és que, al parlar amb en Pasqualet, li va dir: -Ala, ala, pollo, que ha fet conquista! -I alab

La donzelleta estenia tots dos braços, perquè era una balladora; i, tot ballant, havia alçat en tanta de manera una de les seves cames, que el soldat de plom no la podia veure gens ni mica, i va suposar que també ella no tenia sinó una sola cama.

Dèiem també als nostres llegidors com hi havia molts homes pelats de cap a Islàndia, i les nostres xifres eren exactes, segons les dades. Dèiem quantes arengades, col·locant llurs cues en llurs boques, caldrien per a cobrir la distància de Londres a Roma; la qual cosa podria ésser ben útil per a qui volgués fer l'experiment, car de bon principi se li anticipava la quantitat d'arengades que li caldria cercar. Comptàvem les paraules que diuen al dia el terme mitj

En Melrosada era una incògnita; però Paulina també estava segura que de la voluntat del professor ella podia fer-ne el que volgués.