United States or Zambia ? Vote for the TOP Country of the Week !


»-, doncs, noies- els digué el nostre amic de proa, alegrement, quan tot fou acabat, -apa vinga, que heu de fregar! »De primer no l'entenien. Quan colliren la idea, digueren que els hi semblava que no sabien pas com fer-ho. »-Oi, ja us en ensenyaré, exclam

Des del moment en que el misteri els va ésser revel·lat, els habituals tertulis de la llotja baixa de prosceni esdevenien estranyament satisfets cada vegada que veien sortir en escena a Eliar. Com que el pintoresc enigma que encloïa la seva història havia, durant mesos, constituït per ells una obsessió, ara respiraven joiosos i amb el fervor dels aplaudiments traduïen el singular plaer que els feia l'aparició d'una dona que des d'aquell punt se'ls presentava deslliurada d'un dels seus capitals secrets. Els semblava que posseir aclarit el misteri d'aquella m

-Angeleta! Angeleta meva! ¿Ets viva? No't moguis,... espera't! Quan en Ció va arribar a dalt, ran del cingle, semblava un desenterrat, ni habilior tenia per a parlar. - la faixa, lliga't el cos, va dir amb molta de pena. L'avet mort de l'abisme, que sostenia la noia, tenia les branques blanques, pelat, sense una fulla. La boira s'anava aprimant i l'avet cruixia. -Afanya't Ció..., que caic!

Ella girà, sense rebuf, la cara. Més aviat semblava una tímida coqueteria. Com que va fer allò d'ajustar-se una mica els cabells, que sempre és un bon senyal, vaig insistir a mirar-la. Ella em torn

Al cap d'aquest temps semblava haver perdut tota la seva afició. Féu, encara, una o dues temptatives per a rependre el seu estudi, però es trob

VIOLA (apart) Parlava ab tal convicció que semblava que fos veritat lo que deia. Si jo el tingués aquest convenciment! Ah, que siga certa ma sospita, y vulga'l cel que aquest home m'hagi pres per tu, germ

A vegades, comparant la d'en Biel i la de la Ruixqueta, a la Malena li semblava que venien a ser una mateixa cosa. Perquè, ben garbellat, tant a ell com a la bestiola, totes les misèries els venien d'una hora de mala astrugància. Res: un moment de desgràcia i una tirallonga de mals per seguici. Sinó que, així com a la cabra la seva mala hora li havia dut una esguerradura de cos, a en Biel li havia congriat una esguerradura d'ànima. Encara que qui sap qui ho era més, d'esguerrat d'ànima! en Biel o molts dels que l'inculpaven de les malvestats que pesaven sobre el poble d'enç

I aquell home nadava... nadava braument, aferrat a un rem, amb el delit de la lluita suprema... A prop de les ones una dona desgarbada, semblava que l'ajudés a nadar, movent els braços... com ell els movia... Aferrada a ses faldilles una criatura plorava... I anaven avançant peniblement... l'home cap a terra, la dona cap a n'ell...

I, agullonat per aquell dubte, el nen semblava la imatge de la tristesa i s'aflaquia i s'esblaimava de rostre fins a esporuguir el seu pare, que veia renaixer en ell la infantesa malaltissa de la Malena.

Al matí, hom decideix d'acantonar les divisions i els generals per les viles perquè no es veia un enemic, i tot semblava ser segur a causa de la quantitat de neu. Allí hom troba provisions excel·lents, bestiar, blat, vins rancis benolents, prunes, llegums de tota mena. Amb tot, alguns homes dispersats del campament, diuen que han atalaiat un exèrcit, i que del nit apareixien tot de fogueres.