Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 4 de juny del 2025
SHYLOCK Senyor Antoni, moltes y moltes vegades, en el Rialto, m'heu avergonyit a propòsit del meu diner y de l'ús que'n faig. Jo ho he soportat ab paciencia, alçant les espatlles, car la sofrenta resignació es el distintiu de tota la nostra tribu. Vós me dieu descregut, goç, brigand o bé escupiu a la meva capa de juheu pel sol fet d'usar com me plau de lo que'm pertany. Y bé, doncs, sembla que avui necessiteu que jo us ajudi, eh! Endavant! Vós me veniu a trobar y em diheu: Shylock, nosaltres necessitem diners! Y sóu vós qui dieu això, vós qui m'heu llençat la vostra bava al rostre, qui m'heu tret del vostre davant a puntades de peu, com treien el goç d'un extrany de la vostra porta! Soliciteu diners vós? Què us hauria de dir jo?. No deuria dirvos: De quan enç
I, agullonat per aquell dubte, el nen semblava la imatge de la tristesa i s'aflaquia i s'esblaimava de rostre fins a esporuguir el seu pare, que veia renaixer en ell la infantesa malaltissa de la Malena.
El sol tot just eixia, gros i rodó, i resplendí de dret damunt son rostre, il·luminat de gaubança, baldament fos tot emmascarat de sutge. -Ara em pot veure tota la ciutat, digué -i em pot veure la llum i el sol també: visca! I féu voleiar la seva escombreta per damunt son cap.
I la promesa veié que el rostre de l'hereu estava esblaimat i com més mústic i revellit que de costum. Amb gran estranyesa d'ell no hi hagué titlla de núvol fins a la nit, i aquesta s'estengué sobre la terra com un mantell de seda blava tot brodat de besllums i fosforescències.
-M'ho doneu per tant? -Hissa! -Ne voleu més-quant? -Hissa, hissa! -Posem-ho a tant-més-quant? -Amarra. Pronunciada la paraula amarra , ja la venda estava feta, i era tan sagrada i tan ferma com si n'hagués passat el notari. El pare era un llop de mar, un home estranyot: més aviat baix que alt, ossut i magristó, de cap gros i de rostre brúfol i ferreny, solcat per fondes arrugues.
A mida que minvaven ses forces, a mida que s'anava acostant l'horrible instant suprem, la veu de mossèn Isidro s'anava fent més carinyosa, fins a adquirir inflexions d'una dolcesa inconcebible, donada sa ruda i vulgar fesomia. Li eixugava la suor del rostre i li parlava a cau d'orella, contant-li coses del cel, tal com parla una mare al seu fillet per a adormir-lo.
I vaig pensar: -Aquest món certament és bonic, però no és més que una careta, i tot allò, que tant ens hi agrada és el somriure del rostre formós, que hi ha al darrera. Doncs, quan caigui la careta i contemplem el rostre al descobert bé deurem gaudir més que no pas ara!
Somniejava encara aquestes coses, i sentia ja l'aire viu que em feria el rostre perquè ens acostàvem a l'eixida de la gorja, quan de cop i volta un reflex rogenc pass
Vam fer parada, i el brau subjecte, el rostre del qual començava d'animar-se, exclamà, tot mirant-me amb entusiasme: -Fritz, aquest podria ser un dels dies més bells de la meva vida! Si agafem la vella, la vui encordillar com un paquet de parracs damunt la gropa de Fox. Una sola cosa m'ensopeix. -Què? -Haver-me oblidat la trompa. Hauria volgut fer el so de retorn en acostar-me al Nideck.
I, quan la mànega s'allunyava dels sardinalers, ell es redreçava i deia, com avorrit: -Bah! total res! Altres manifestaven iguals sentiments amb diferents expressions de rostre. En aquell estat de tensió, els bonys de les ànimes sortien a la cara.
Paraula Del Dia
Altres Mirant