United States or Mexico ? Vote for the TOP Country of the Week !


Ella havia cregut que, naturalment, ja faria d'allò més temps que Tom s'hauria escapat, i la meravellava de veure que comparegués dins el seu poder altra vegada d'aquesta intrèpida manera. Digué ell: -No puc anar a jugar, ara, tia? -Còm s'entén? Ara ja? Quanta de feina heu fet? -Ja tota és acabada, tia. -Tom, no em digueu mentides. No ho puc sofrir. -No és mentida, tia: ja est

Homes d'aquesta mena, desitjaven, doncs, tornar bons i sans a Grècia.

-Senyora, vaig dir-li tot acompanyant-la, -heu fet molt d'avisarme i us en regracio. ¿No n'heu dit pas res a ningú d'aquesta aventura? -A ningú, senyor. Aquestes coses no es diuen sinó al capell

Sid! Tom sentí la llambregada de la vella senyora, baldament no la pogués veure. -Ni una paraula contra el meu Tom, ara que ha passat d'aquesta vida! Déu en tindr

Us pesen massa les preocupacions d'aquesta vida; heu de pensar que la perdeu comprantla a cost de massa afanys. Creieume, no sóu, avui, ni l'ombra de lo que fòreu. ANTONI Jo prenc el món per lo que es, Gracià; un teatre aon cadascú dèu jugar el séu paper, y el meu es l'estar trist.

Deixem ara la senyora Buxareu, i diguem alguna cosa de la germana d'en Víctor. En parlar d'aquesta donzella voldria que una absoluta fredor guiés les meves paraules. Això ho dic per algunes coses que més endavant han de ser comentades en aquesta història.

Encara que fessis «-Ah, ah, ,ah!... eh, eh, eh!... ih, ih, ihfins a la fi dels segles, això demostraria gaire cosa: veritat? Només que volguessis raonar una sola vegada amb mi, com t'esclafaria! Però rius, obres la bocassa: «-Ah, ah, ahton nas s'estén damunt les teves galtes com una taca d'oli, i et penses haver-me vençut. No és això, Kobus: no és d'aquesta manera que es discuteix.

-Per sant Jordi, que alguna cosa a dir, o no obraria pas d'aquesta manera! exclam

En un taxi es feren portar a Vallvidrera. La idea d'aquesta visita als llocs on nasqué el sentiment que acabava de lligar-los era d'En Llucià. No se'n penedia. A Vallvidrera els records l'ajudarien a sostenir una conversa ajustada a les circumstàncies. L'Adelaida responia amb frases ràpides, commoguda per un mig riure complaent. Soparen al Tibidabo i retornaren a la casa llur.

Així és com els exèrcits s'esbarrien menys, i com els soldats s'allunyen menys els uns dels altres sense que hom no se n'adoni. Sovint, tropes esbarriades d'aquesta manera corren les unes sobre les altres, i, no coneixent-se, es fan mal recíprocament. Seutes diu: -Teniu raó, i jo m'atindré al vostre costum.