United States or Fiji ? Vote for the TOP Country of the Week !


Vénen a cobrar-te tots els rebuts, a fer-te mil preguntes imbècils, o simplement a seure una estona, com si no hi hagués cap cosa important a fer. Recorda't de les Bonet: sempre ens han visitat a dos quarts de nou, l'hora precisa de sopar. I la nostra cosina, la Rosa, que s'ha presentat tota la vida a l'instant matemàtic d'entaular-nos?... Aquesta exacta al·lusió fa riure l'Angelina.

L'americano en el seu interior dos sentiments que sempre estan contraposats. Per una part, com veu que és ric, desigs de donar-se llustre i fer el senyor ; i, per altra part, es mira molt un duro abans de gastar-lo, perquè es recorda de lo molt que ha tingut de treballar per guanyar-lo. Per un costat veureu que una carretel·la i un parell d'eugues que no les millors cap marquès; però si li seguim el passos, veureu que ell mateix se'n va a la Riba a comprar el blat de moro i les garrofes, que sap regatejar com el primer gitano, i fins especula amb els fems de la quadra. També veureu que el seu pis est

-Ho sabràs si t'atures una mica a escoltar-me, que tot vol temps i paciéncia, homo de Déu. A on vas, ara? -Cap a S'Abanell, a veure si trobo unes aigues que dugun més peix que carn.

En rentàrem cap a mitja dotzena més i les ficàrem a l'olla sense pelar-les; després hi afegírem una col i un mig-peck de pèsols. George remen

Aleshores tothom és del parer d'esperar; ara, que és essencial de sortir per queviures. En vista d'això es tornen a immolar fins a tres víctimes: i les entranyes no surten favorables. Ja els soldats van cap a la tenda de Xenofont, dient que no tenen per menjar. Però ell respon que no els far

Doncs : va esdevenir-se que un d'aquests cavalls, el besavi de tots els ases, trobant-se un dia dins l'herba fins al ventre, es digué a mateix: «-Aquesta herba és massa grollera per a mi: el que necessito és la flor més fina, tan delicada que cap altre cavall n'hagi tastada de semblant.

NERISSA No heu de tèmer res, senyora, que cap d'aquests nobles ser

-, no cal pas que l'aneu a cercar. De rellotges rai, no en manquen. Veureu, que aviat n'hauré trobat un. Va guaitar cap a la banda de terra, i exclamà: -Vatua! Tot just són dos quarts de dotze; i en Pau Ternal, que tot ho passa per ses busques minuteres, no ens dar

Lieverlé amb el cap baix semblava mirar a través del granit, i sos llavis arremangats fins a llur arrel, deixaven veure dues fileres de dents blanques com la neu. Rondinava, encara. Adés i ara s'aturava bruscament, acostava el morro a l'angle inferior de la pared i bufava abrivadament; després, s'aixecava enfurismat i les seves urpes de davant assejaven d'encetar el granit.

Ell ens assegurà, tot seguit, que la seva salut no canviaria i que el projecte li anava , però digué que ens calia, a Harris i a mi, treure'ns del cap resoltament la idea, perquè segurament ens posaríem malalts. Harris respongué: -Oh! El mareig de la mar és per a mi un enigma: jo estic que és una posa. Sovint he desitjat sentir-lo, però mai no he pogut.