United States or Kenya ? Vote for the TOP Country of the Week !
La senyora Socors va parar de repent. Havia alçat el cap per casualitat i de la finestra de cada pis havien desaparegut, com visions vàries, mestresses i criades, que, fregant candeleros de llautó amb un guant, pelant patates, fent mitja o esmocant peix, ja miraven si, amb la m
Nosaltres, els homes, ens ajaçàvem a tot plaer, rabejant-nos amb la sorra fresca, estenent-hi els membres i acabant per adoptar les actituds més pròpies, segons les aficions de cada qual, ja per a contemplar les estrelles, ja per a ullejar el mar, ja per a sotjar les fesomies de les nostres alegres companyones.
Vénen de seguida els gerròfors , després els hoplites amb escuts de fusta fins als peus; els quals diuen que eren egipcians: i altres cavallers, i altres arquers, tots formats per nacions, cada nació avençant en columna plena.
Una tarda, anant a costura, en Peret s'anava omplint les butxaques de cireres d'arbós que arrencava de les mates que a banda i banda del camí trobava. Cada cirera que veia li entreobria els llavis d'un somrís de satisfacció... després el feia gemegar amb les esgarrinxades que rebia a les mans per a abastar-les... però què se n'hi endonava!... Ell arrib
-No ho cregui pas, don Eudald. Amb la particularitat de que, convenientment ajudada la terra, no sols no es corseca, com vostè diu, sinó que cada vegada és més pròdiga, excedint-se a ella mateixa, que per alguna cosa és el símbol de l'agraïment.
Tres o quatre cops cada mes menjava fora de casa. No era insensible als encisos de les dones, però la seva sensibilitat només es revelava en avinenteses propícies: la prudència menava els seus passos. Ella, ultra la seva afició al govern domèstic, sentia una autèntica passió vers la música.
Afanyem-nos, afanyem-nos! Certament, el temps apressava. Es diria que una pal·lidesa freda i bascosa s'estenia pel cel i la terra. Hi havia un plor i un tremolí en l'herba.. El llevant era d'una blancor trista, sorda, cadavèrica... Però tenia quelcom de la cara d'una persona, que hagués vingut en basca i s'anés retornant: cada vegada que hi girava la vista hi reparava un canvi de color, cosa que m'alarmava, estimulant-me a prosseguir l'empallament amb més daler. Aviat fou d'un groc d'aigua de taronja. Al cap d'una estoneta ja presentava una color com de carn; i aquella color s'an
Romanen sempre infinits matisos inexpressats en qualsevol literatura per vasta i gloriosa que sigui: en qualsevol literatura, i en qualsevol acoblament de literatures. Cada nou llenguatge és un nou instrument de comprensió humana. I, fins i tot, les valors simples o els tòpics de major vetustesa, hi assoleixen una mena d'estranya joventut, esquiva i delitosa, dolça i àcida com tota virginitat.
El cadàver del pobre Jan no ha tingut llosa ni terra que'l cobrís, la barca vella li fa de sepulcre obert a la claror del cel: els escàlams són els canalobres, per a posar-hi ciris el dia de difunts... la roda de proa és la creu sense braços, i els corbs endolats el vetllen sinistrament, cada nit se'l miren els estels i les ones li mormolen oracions. Al toc suprem del judici, en Jan, lliure del pes de la llosa, s'alçar
-Ha estat la petita Súzel- respongué el masover; -en aquest ram no tenia repòs ni descans. Cada dia anava a veure el cirerer, i deia: «Quan aneu a Huneburg, pare, penseu que les cireres son madures; ja sabeu com se n'agrada el senyor Kobus!» Finalment, ahir al vespre li vaig dir: «Dem
Paraula Del Dia