United States or Mongolia ? Vote for the TOP Country of the Week !
Som jove i no tinc cap motiu personal de queixa contra la societat, a on tot just acabo d'entrar, i ja em trobo carregat amb un farcell de preocupacions que hi ha moments en què em pesen i em fan dubtar. ¿Per què no havíem d'ésser com aquell bordegàs que es veu allí baix, jaient, tan indiferent, sobre la llosa d'un sepulcre?
Té una manera emfàtica de voler fer-se home a part, providencial, que no trobo prou justificada ni amb les poquetes coses que ens ha dutes ni amb l'art que té d'exposar-les.
-No ho trobo pas gaire divertit -vaig respondre, -però si no ens movem, el fred ens pujar
-Ho sabràs si t'atures una mica a escoltar-me, que tot vol temps i paciéncia, homo de Déu. A on vas, ara? -Cap a S'Abanell, a veure si trobo unes aigues que dugun més peix que carn.
Atravesso des de Betlem a la Virreina, me trobo en la Rambla de les Flors, i ben considerat no se m'acut al pensament, per molt que discorri, un lloc més adequat per vendre-hi lo que allí es ven.
Ara veieu! totes les idees d'orde, de seny i de previsió són abolides en mon cervell, mentre no veig sinó ocells que es bequegen, papallones que s'empaiten, veritables criaturades, coses fora de test! I penso en Súzel, repapiejo dintre meu, em trobo dissortat, i això que no em manca res, i menjo i bec abundosament! Vaja, vaja, Fritz això ja és massa; sacseja't aquest tarannà, fes-te raonable!
Trobo un conegut, i, tot saludant-me, em diu; -Adéu: me'n vaig a la torre. -Alto! dic jo. ¿Aquest també té una torre? I tot passant, sento que una senyoreta diu a un jovenet: -Dem
Allavors sols se sentia el feréstec rist! rast! del ferro, rosegant amb major ràbia els pedruscalls de la rostollada. -Qui és aquest home? preguntava en Ramon a son oncle ¿Qui és aquest home o secretari que a cada moment me'l trobo al davant, ficant-se en mes converses, i que encara no he pogut esbrinar si mena llebre o conill?
-És tan petit que cabria dins una mà, ben fet, amb el taló una mica llarg, el contorn precís, el dit gros molt acostat als altres dits, que estan apretats com en un tapí. ¡És un peu verament admirable! Jo senyor, fa vint anys que me n'hauria enamorat d'aquell peu. Cada vegada que el trobo, em fa una impressió!... ¡Déu meu, és possible que un peu tan bonic sigui el de la Pesta Negra!
-No trobo que hagi estat completament per culpa nostra- digué el nostre redactor en cap, un home de modals apacibles. -El Balonista deman
Paraula Del Dia
Altres Mirant