United States or Cocos Islands ? Vote for the TOP Country of the Week !
Potser hauria caigut si no l'haguessin agafat i dipositat en terra. Després va fer: -Quelcom em deia que si no tornava i arreplegava... Tot s'estremí. Després mogué la seva m
Jo també vaig llambregar la barca. Era un llagut sense veles ni arbre. No venia, sinó que era portat per les ones i el vent, i es veia que anava ple d'aigua fins a l'orla. Corria de dret cap a un penyal. S'enfonsava en la clotarada que li badava la mar a l'encongir-se, i, al cap d'una bella estona, quan l'ona tornava a inflar-se sota sa quilla, reapareixia entre els ruixims voleiadors. I cada vegada s'acostava més a les penyes, on s'havien enfilat ja uns quants mariners per des d'alli donar-li l'auxili que poguessin. Però ¿què podrien fer? Res. El llagut se tomb
En fi, jo que torno al Gall rogent tot maleïnt la mala astrugància. Fox es començava d'afeitar davant un tros de vidre posat a la repisa de la llar. Quan va sentir que li deia que tornava a pagar-li els seus tres kreutzer, el bon home em va mirar arrufant les celles, com si hagués sospitat que en allò hi havia algun truc diabòlic.
Tres vegades volgueren passar a l'altra banda de l'arc, i totes tres foren llançats enrera; i, sempre que el timoner aixecava el cap i veia l'arc a sobre, tornava a obrir les seves catarates. George afegí: -Aquell dia vaig creure que mai no hi tindria afició, a embarcar-me.
-Si, Orchel. Tot el que veig m'alegra, He dat un cop d'ull als vergers: tot brota a cor què vols cor què desitges; i he vist ara mateix l'arment que tornava de l'abeurador i que m'ha semblat ufanós. -Sí, sí, tot reïx! digué la grossa masovera. Hom veia que tenia ganes d'abraçar Kobus; i la petita Súzel semblava igualment feliç.
Fa qui-sap-lo temps que no us veiem!; tot això l'alegrava i tornava a encarrilar-lo en son lloc escaient. -Em canviaré, en arribar- es deia, -i després aniré a pendre un xop a la cerveseria del Gran Cérvol.
-No, no, graci-a-Déu... No res... tenia ganes d'abraçar-vos... I... ja està. El xaval tornava a la seva cadira, i la dona restava un moment astorada. Què era, allò?
Aquestos punts d'esguard eren els que l'embadalien i entusiasmaven, i aquestes complicades operacions del magí foren les que acabaren per apartar-lo de la negra angoixa, que l'oprimia. Tornava a ésser l'home d'altres temps. S'aturava davant d'un camp, en calculava la collita i pensava:-Qui pogués comprar-lo! -Donava unes quantes passes, s'aturava davant d'un altre camp i tornava a fer salivera.
I el vell anabaptista, un mica embriagat, es tornava a asseure, tot pensant: -Ser
Era el xiular del seu noi... que el mar li tornava s
Paraula Del Dia
Altres Mirant