United States or Qatar ? Vote for the TOP Country of the Week !
He de confessar que aquell sopar ens omplí de joia, car eren deu dies els que havíem viscut alimentant-nos quasi únicament de vianda freda, pastissos, pa i confitures: com si diguéssim un règim de dieta simple i nodridora, però sense res veritablement excitant per a la gana.
Heu de saber qué la soma del meu valer no es grossa; en un cop d'ull evalueula y us trobareu ab una noia sense saber, sense experiencia, contenta d'estar encara en la edat propria a esser ensenyada y més contenta d'haver nascut ab seny viu pera apendre, y sobre tot joiosa de confiar son esperit dócil a la vostra direcció, oh, senyor meu, mon guiador, mon rei!
-Però els meus dintres es poden llepar. Filla! jo passar una setmana sense mudar-me?... -No ho fa així tothom: sense anar més lluny, la viuda del difunt. Si vostè hagués vist quins garrons portava a la Festa Major de Sant Quirze... -Crec que és una mala endreçada... -El seu home no ha mort de res més que de mal cuidat...
-M'has deshonrat el molí, el meu nom i el dels fills. -Mentida! això és fals! -Ho he vist! jo, jo mateix! i algú més! -Fals! que Déu me mati si... -Calla! No juris!... que les borratxones no tenen tractes amb Déu!... La Teresa va sentir-se defallir de sobte, com si un llamp l'hagués ferit. L'acusació d'en Magí queia damunt ella com una sentència sense apel·lació.
Eren cavalls francesos, enormes, ventruts, camagrossos, pesants com les mateixes locomotores de vapor, amb les quals havien de contendre, o bé muls d'ossada gegantina i tendons de ferro, de color gris o burella, peluts i de flancs tan amples que els esquiladors no sabien tondre'ls sense donar-se manyes d'arquitecte, i, a bec d'estisora, els ornaven amb gregues i relleus dignes d'un edifici.
-Havia pensat... -Digues, digues sense por. -Si no fos massa demanar, barbotej
Closa aquesta petita qüestió, restava el cas de la mena de canvi que ens esqueia. Harris, com de costum, era partidari de la mar. Digué conèixer un yacht que talment era el que ens convenia: un que podíem menar nosaltres mateixos, sense precisar aquesta colla de ximplets que augmenten les despeses en perjudici de la poesia. A un vailet que se li donés, podria menar-lo.
El buit es fa de sobte sota d'ells; i ells, sense abatre's, amb gràcil embranzida, s'hi llancen afusats, pel cim de pobles i rierals, perdent-se tot seguit en l'atzur refulgent, el mateix que una sageta aviada contra el sol. Jo no m'avorria mai durant aquestes llargues esperes. ¡Hi havia tants entreteniments en aquells boscos!
Afectats l rígids, amb els ulls protegits per unes ulleres, els colls tapats, sufocats els cossos per una mena de flassades brutes de llit, i amb els braços recoberts de cotó fluix estesos per sobre el cap, se'ls podria pendre per un parell de figures sense solta d'aquelles que es mouen donant-los corda. Aleshores pot oir-se el vol d'una mosca.
Jo penso que el susdit instrument anunciava el temps de la vinent primavera. ¿Qui pot desitjar conèixer per endavant la temperatura? De consuetud, és ben dolenta quan arriba sense que nosaltres la vulguem pressentir.