United States or Azerbaijan ? Vote for the TOP Country of the Week !
-A les primeries- reprengué ella després d'un instant de silenci, -això de veure aquell home, amb les cames nues, en una posició com aquella, va causar-me un trontoll... un trontoll! Vui cridar... però tot seguit em dic: Potser és somnàmbul! Si crides... es desperta,... cau... est
-Oh! Còm he pogut dormir! Voldria que mai, mai, m'hagués despertat! No, no: me'n desdic, Tom! No feu aquest posat! No ho tornaré a dir. -Estic content que hagueu dormit, Becky: esteu més reposada, ara, i trobarem el camí de sortida. -Podem provar-ho, Tom; però he vist una contrada tan bella, en el meu somni! Em penso que ens n'hi anirem. -Potser no; potser no.
Tremolant i esveradíssim, va empènyer la porta del cafè concert . Es sentia el polç a tot arreu del cos, i estava vermell com un perdigot. Com que ell no hi era fet, a anar per aquestes bandes, vacil·là, de primer moment, sense saber on es col·locaria. A les llotges hi veia un sens fi de barrilaires, i algun vell ensopit o potser que es divertia massa; allò no era per a ell. No s'atrevia tampoc a seure en les cadires de primera fila: era comprometre's. Per fi es determin
Però aleshores va sortir un vellet del rotllo i amb cara de pietat va dir: -Minyons... potser no diríau el què dieu, si sabéssiu la història d'aquest home. Potser fins li tindríau compassió i tot, si coneguéssiu les desgràcies que li han passades.
Devem triar un lloc on cap dona ni minyoneta de delicada educació pugui trobar-se. Un país de dolents hotels i molestos viatges, en què nosaltres tinguen de patir-ne els inconvenients: treballar durament, potser dejunar... -Molt bé: això és- interrompé George, -això és. No oblideu que jo vinc amb vosaltres. -Heu's aquí! exclam
L'apotecari era més fort i va salvar-se... però, potser millor hauria sigut que hagués seguit a la tomba a sa muller, perquè al capdavall, quan va sortir de la malaltia, va trobar-se sol i vern al món, sense botiga, sense dona, sense llar... i sense aquell monetari que havia sigut la seva perdició.
-A mi em plauen molt, els matins- diu. ¿I a tu? -Alguns matins em van bé. Altres... no són tan pacífics. El nen no comprèn l'excepció. Aixeca els ulls amb una mirada incerta, vaga i diu: -Em plauria de morir un matí! És tot tan bonic, ara! -Bo, potser moriràs així, si el teu pap
-És un perill, afadigar-se massa, Cal ésser sempre moderat: Segons el mapa, aquell lloc, Titisee, és molt bonic i agradós. Em sembla que per allí deu córrer bon ventet. -Potser sí. Però vau ésser vosaltres, els que donàreu la idea d'anar-hi, a Saint Blasien. -Creieu que no tinc gaire interès a anar-hi. Un lloc, al capdavall, petit i trist. Aquest Titisee és, ben segur, molt més bonic.
Al cap d'una estoneta se li acudí a Tom que potser Huck compareixeria aquella nit i faria el senyal. Aquest pensament llev
Neu i capolament i tota una nit freda al seu davant i tota una llosa de penediments damunt del seu cor i tot un brogit de dubtes que cossaven la seva ànima. Si tornés a casa!... Va semblar que la Tecla el cridava amorosament! Ara deuria partir ella, ara potser el renyaria i ell entendrit per ses paraules, agemolit al seu costat, li demanaria perdó i s'hauria fos per sempre aquell silenci aclaparador que per tot l'encalçava com una ombra eterna. I si se'n tornava? I altre cop desfer el camí i no dur un remei per al seu fill!... I si la Tecla no el reptava! ¿què faria all
Paraula Del Dia
Altres Mirant