United States or China ? Vote for the TOP Country of the Week !


George va contar-me que havia sofert la mateixa prova, encara més dolenta, divuit mesos enrera, quan vivia a casa de certa mistress Gipping. Una bona nit, el seu rellotge s'espatll

Va posar-se a contemplar una olivera vella, molt alta, tot remembrant un pesombre, que havia tingut antanyasses una nit. Havia somniat que pujava al campanar de la catedral de Girona, primer per l'escala fosca amunt, amunt fins al repl

El cadàver del pobre Jan no ha tingut llosa ni terra que'l cobrís, la barca vella li fa de sepulcre obert a la claror del cel: els escàlams són els canalobres, per a posar-hi ciris el dia de difunts... la roda de proa és la creu sense braços, i els corbs endolats el vetllen sinistrament, cada nit se'l miren els estels i les ones li mormolen oracions. Al toc suprem del judici, en Jan, lliure del pes de la llosa, s'alçar

Molt sovint de les contribucions, i més sovint, encara, del fred, de la calor y del preu de les accions, del vi y de la carn. Però sempre parlen poc, y cada nit hi ha la tos del senyor Nofre, el xiste de l'apotecari i la frase sentenciosa del senyor Quim. Aquestes tertúlies se van acabant. Els homes d'aquell temps i de ses costums fan el mateix camí que les llumeneres de quatre brocs; passen.

No se sent res, la fosca de la nit és tota arribada i el ciri segueix cremant amb més resplendor. A poc a poc una ombra s'acosta agemolida i misteriosa i arriba a les runes i tremolosa crida: -Elena!... Elena!... Sóc En Jani!... ¡Elena!... Deu ésser morta!... Se sent un sospir de pena i un trepig lleu. L'ombra avança entre les imatges trossejades, arriba al Sant Crist.

A la nit, en succeïr que tots dos ens trobàrem sols, George retragué l'assumpte per si mateix, dient-me: -Aquests alemanys són ben particulars, en moltes coses! -Vols dir? -Veureu. El coixí aquell que desitjava... -Per a la vostra tia: oi? vaig remarcar-li.

A la nit arribàrem a Aldvorouch, i l'endem

El llit estava fet, els rajols escombrats, les cadires en ordre; sota el rentamans hi havia un canti ple d'aigua, en el portabugia un tros de ciri beneït, a l'espona una panna de suro; i àdhuc el meu gos, el brau Alí , hi tenia una saca per a jeure. No vaig trobar paraules per a remerciar tanta cura i diligència. -Santa nit! -Santa nit!

I li semblava com si la nit oscil·lés amb un dolç i llarg gronxament: ara una lenta balançada n'atansava el cor i es sentia, més i més perceptible per instants, la llunyana cantúria de rossinyols que hi ressonava; ara una altra balançada l'apartava a poc a poc, i la cantúria s'anava afeblint, afeblint, fins a perdre's en un silenci immaculat.

Més avençada la nit, una terror semblant s'apoder