United States or Australia ? Vote for the TOP Country of the Week !


Aquella nit mateixa, ja finat l'ofici divinal, quan el monestir dormia, amagadament sortírem. La nit era vasta i magnífica i alenava rítmicament amb grans alens perfumats. El riu, amb sa veu de moltes aigües, orava solitàriament; palpitava a chor l'assemblea seràfica dels estels: semblaven les llànties de les verges de l'Evangeli qui cremaven la darrera gota d'oli.

Aleshores hom es torna boig cercant ses robes: res no roman on va deixar-se a la nit; tot el més necessari ha desaparegut absolutament; i, mentrestant, l'assassí, o la revolució, o el que es vulgui, segueix essent misteri. Hom espera, amb el cap dins l'armari, on pensa trobar ses sabatilles, per a escoltar el ferm i monòton colpejar d'un dit a una porta veïna. Hi arribarem a temps?

PORCIA Entérat de la casa del juheu, preséntali aquesta acta, y obligal a firmar. Aquesta nit emprenem la marxa y arribarem un dia primer que els nostres marits a casa. Aquesta acta ser

Deixava una mica badada la finestra de la meva cambra perquè entrés l'aire pur, me ficava al llit, m'adormia tot sentint la remoreta del mar, i bona nit i bona hora. AVÍS MISTERI

Després d'haver voltat durant una hora per aquest deliciós Sonning, ja és tard per a remar més enllà, fins a Reading, i a la fi ens determinem a retornar a una de les illes de Shiplake i instal·lar-nos-hi per a passar-hi la nit. Fet l'emplaçament, ens digué George: -Com que encara és d'hora i ens queda prou temps, ens cal aprofitar l'ocasió per a preparar un bon sopar i fer gaudir l'estómac.

I aquella nit hi hagué una tempesta terrorífica, amb xàfec, paorós enrenou de trons i enlluernadores vetes de llampecs. Cobrí son cap amb els llençols i esper

-El comte! -. -És impossible... amb prou feines es pot moure! -No dic pas que no, però l'he vist així com us veig: tenia un atxa a la ; la nit era ombrívola i l'aire tan tranquil que la flama de l'atxa romania tota dreta. Vaig mirar María Anna amb un aire tot astorat.

Tota la nit havíem somniat amb aquelles branques de llorer florit que havíem vist tallar a l'hort, a la vigília; tota la nit ens havien passat davant dels ulls, fent reverències, les vincladisses palmes d'or que venien de tan lluny, emigrades dels països riolers on neix el sol. El goig no ens cabia dintre l'ànima mentre ens abillaven per a la festa, la festa nostra! ¡la festa dels infants!

I passaven els dies, com passen les ombres dels núvols per damunt les congestes enlluernadores. I cada nit atribava, amb tot un naixement d'estrelles, un escampall de silenci i un esclat de misteris per En Joanín.

De cap a cap de nit, no s'havia mogut de la mateixa positura fins que aquell crit d'esglai va fer-lo botre de la cadira i adreçar l'orella. El xàfec havia parat, però la rierada, amb els seus bruels, omplia de terratrèmol tota la rodalia. L'alba avançava. Els clams dels cassanellencs, desesperats de portar a en Jan el socors que demanava, s'aixecaven paorosos espai amunt. -Assistèènciaaa!...