United States or Bahrain ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Que Hâan, Schoultz i el vell David riguin tan com voldran- pensava; -jo me'n vaig tranquilament cap all

Sigui com sigui, els gats d'aleshores fugiren. Potser l'ou els va enutjar: em va semblar, en pendre'l, que no era gaire bo. I novament me'n vaig anar al llit, pensant que havia acabat l'assumpte.

Acabava de perdre les ganes de fer una aspersió, i em dic: -Me'n torno a la barca, i em vesteixo. No faig sinó girar-me i la maleïda branca se'm trenca i caic de cap, amb la meva tovallola, fent un formidable soroll. Vaig ésser arrossegat al mig del corrent, amb un litre o dos de Tàmesis a dins de la gola, abans no vaig poder compendre el que havia passat. Harris: -Per Júpiter!

Us dic, com ja us havia dit abans, que tant se me'n dóna, de l'afanada: ja us ho podeu fer vostre; però el seu marit va malmenar-me amb la seva aspror: una pila de vegades, va ser-me'n, d'aspre; i, sobretot, va ser el Jutge de pau que va sentenciar-me per rodamón. I això no és res! No és ni la milionèsima part de la cosa. Em va fer fuetejar!

-, ja ho veig: tens por de que m'envelleixi aviat; però per una diada ja em pots pendre, sobretot si et tracto . ¿Què me'n dius, d'aquesta racció d'estofat? Va esclafir una mitja rialla i es pos

-Si no fos per tu, tant se me'n donaria, de quedar-hi- solia dir. I tan sovint ho repetia, i tan convençuda ho deia, que en Biel va començar a sentir la temença, i fins l'assegurança i tot, que la mort li sotjava la dona per robar-la-hi.

Vaig mirar on havia deixat el barret, que era al bell mig de l'andén, i el gos favorit d'Ethelbertha se les empassava tan de pressa com podia. -Va a matar-se! digué Ebbson, a qui mai no he tornat a veure, gràcies a Déu, però sembla que es deia Ebbson. -Són de sòlid acer! -Tant se me'n dóna del gos. En el que va de setmana ja s'ha empassat uns cordons de sabata i un paquet d'agulles de cosir.

Tot és gust i calma... ¿Què me'n diu d'assentar-se en el llit amb rebolada i trobar-se ja al costat el xocolata i l'aigua fresca, eh? Tira peixet! En mig de l'alegre silenci considera un home les meravelles de l'univers, i sense adonar-se'n, arriba al fons de la xicra, i si criatures es complau de goig paternal en veure com s'enginyen per a escurar-la.

Capbaix i caminant d'esma, me'n vaig ensomniat anguniosament per les imatges de la realitat i per les d'un esdevenidor, més dolorós encara, que estic preveient.

Era el 3 d'octubre de 1828: me'n recordaré tota la vida. Aquell dia jo havia començat de caminar molt de matí. Cap a les nou del vespre vaig destriar les primeres cases del poble. Daven l'aigua per l'amor de Déu: el meu capell, la meva brusa la meva camisa, estaven amarats fins a la pell. Un ventet geliu de les geleres de la Suïssa em feia petar de dents.