Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 13 de juny del 2025
M'he de canviar: estic tot amarat. -Sí, senyor, enllestiu: un cop d'aire aviat és atrapat. Fritz entr
Jo mateix, que quasi no tinc res de capellà, si alguna volta, distret, he donat un passeig per aquell tros, m'he trobat al cap d'una estona com si m'entrebanqués amb la sotana, i em venien ganes de pendre polvo, i em venien a la memòria coses en llatí, que no pot ser sinó que en aquella atmòsfera se mantinguin constantment efluvis clericals, ja que enlloc me succeeix lo que en aquell siti.
-Però tu, com a teòleg, com a persona entesa en aquestes coses, tu creus que m'he de casar? -Però ¿quin impediment hi ha perquè no puguis casar-te? ¿No et sembla, Ignasi, que això... vaja, això és cosa de joves? ¿No et sembla que no hi tinc dret?
Quan ha donat els guies, els hoplites obren la marxa, els peltastes segueixen, la cavalleria forma la reraguarda. En ser de dia, Seutes cavalca cap al davant de la columna, i lloa el costum grec. -Sovint- diu -de nits m'ha passat, marxant amb un petit exèrcit, que m'he separat dels peons amb la cavalleria.
Al contrari: m'envaeix el desig, aleshores més que mai, de romandre al llit fins al darrer moment de l'hora del desdejuni. Una o dues vegades ha estat més forta la virtut: M'he llevat a les sis del matí, i, mig vestit, he pres, vacil·lant i amb pena, els meus calçotets i la tovallola. Mai no he tingut ocasió de felicitar-me.
En nom de Deu! en el primer moment la cosa em va regirar..., després, en tornar-lo a veure colgat en el seu llit, amb les mans sobre el pit, com si res no hagués passat, jo que m'he dit: -Maria Anna, suara has tingut un pesombre, altra cosa no és possible, i m'he acostat a la finestra, però l'atxa encara cremava, havia caigut dins un clap de brossa, una mica a l'esquerra de la tercera portella: hom la veia resplandir com una guspira, no hi havia manera de negar-ho.
Mentre esperava, el bon oncle Podger, dansant amb un peu sobre l'altre, trepitjava a tothom, cridant: ¿No hi ha, a casa, ningú que sàpiga on és la meva americana? En tota ma vida no he conegut un ramat com aquest, tant a la desbandada: paraula. ¡Vet aquí que sou sis, i entre tants no podeu trobar una peça de roba que m'he tret no fa encara cinc minuts! El dimoni que!...
Jo m'he trobat, un dia, que em vaig llevar de matí per anar a buscar la llevadora. Surto de casa i toquen hores (primera campana). Encara no havia donat quatre passos quan... ganinc gananc, ganinc gananc... les burres de la llet. (Vagin comptant per no entretenir-nos.) Arribo a la cantonada i veig el cartell de Santa Creu La Campana de la Almudaina . Ho estava llegint i em sento: -Senyor, la gorra. Passava un combregar. Em descobreixo, i estava encara agenollat quan les cabretes, venint apressuradament, em fan alçar i arreconar-me a l'altre cantó, des d'a on veig el cartell dels Campos que deia: L'Esquella de la Torratxa , i el del Liceo, a on la nit passada havien debutat uns campanòlogos. Dono quatre passos i un d'aquests que venen llumeneres començ
»Com que per bé que escorcollo no puc descobrir que tu hagis provat de fer-nos cap mal, i jo sé clar i net que el que és nosaltres no pensem tampoc en res semblant, m'he decidit a venir a enraonar amb tu a fi que, si podem, esvaíssim aquesta desconfiança mútua.
Fa molt de temps que no m'he sentit tan feliç com aquest vespre. Sigues benvingut. I bo i mirant-lo jo amb astorament, perquè d'enç
Paraula Del Dia
Altres Mirant