Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 26 de juny del 2025
Petites clavilles feses pessigollejaven l'orgue olfactiu de la vella i el d'un altre jugador, mentre que el terç feia l'ullet amb posat maligne, i semblava joiós de veure'ls ajupits sota aquella mena de forques caudines. -Quantes cartes? demanava. -Dues- responia la vella. -I tú, Cristià? -Dues...
Us perdono de tot cor- féu l'excel·lent home. -Creieu que n'estic tot joiós de la vostra fortuna, baldament no me l'expliqui. -Ho sabreu tot! digué alesbores el propietari de l'hotel. -Aquest vespre... demà... us ho contaré. És el senyor, qui m'ha protegit: a ell ho dec tot!... És gairebé un miracle. Veritat, Fridolina? La seua muller inclin
Aquest joiós parloteig no impedia que les botelles s'omplissin, es segellessin i anessin a raure a llur lloc: al contrari, allò es feia d'una manera més rítmica i animada.
Fritz arribava tot just al camí de carruatge, al peu de la costa, quan el vell masover anabaptista, amb son ample tomb de barba, son capell prim i sa camisola de llana grisa decorada amb fermalls de llautó, venia ja a son encontre, amb la cara expandida i exclamant en to joiós: -Benvingut, senyor Kobus, benvingut! Ens feu molt de plaer, en aquest dia. No esperàvem de veure-us tan d'hora.
No hi fa absolutament res que sigueu nats en un corral d'ànecs, si heu eixit d'un ou de cigne! Es sentí ben joiós de totes les misèries i tribulacions que havia passat: ara n'havia esdevingut més apte per a donar preu a la seva bella fortuna, i a tota la bellesa que li donava la benvinguda. Els cignes grans nedaren i nedaren al seu volt, i l'amanyagaren amb llurs becs.
Entretant la Roser, espalmada, decidi fugir per sempre i anar a captar. És un mati ple de claretats; el sol surt joiós i la rosada mor rient; la boscúria canta i el xaragall saltirona damunt les pedres; l'aire passa lleuger com si volgués assolir els espiadimonis morats que amb ses ales invisibles, s'allunyen, se atancen i s'aturen en l'aire.
Malgrat d'aquests rampells matinals, hom pot dir que En Jordi menava una vida més senyorívola que abans. La Rosa i la Natàlia a les tardes, vulgues no vulgues, l'arrossegaven a passeig, a algun espectacle o a compres. Fruïa contemplant l'adalerament joiós de la muller i de la filla; però no sempre estava tranquil.
Fritz havia perdut la partida; Hâan tustant-li l'espatlla, digué, tot joiós: -En saps la prima, Kobus, en saps la prima! Només cal que una altra vegada vagis amb compte a no enfonsar el cel, per la banda de Landau. S'assegueren, aleshores, en mànegues de camisa, al volt de la tauleta rovellada. Es posaren a la tasca.
Aleshores, tot joiós, davall
-Ja es mort!... Joanín!... Ja és mort!... va cridar En Guim en aquella superba solitud, i els gossos van lladrar llarga estona. -Joanín!... Joanín!... cridava joiós el pare encaminant-se cap al lloc on hi havia l'ós mort. -Joanín!... Rellamp!... fill meu!... ¡Joanín!... cridava En Guim en veure el seu fill ajagut on havia tirat. Del front li rajava sang que s'estenia damunt la neu.
Paraula Del Dia
Altres Mirant