United States or São Tomé and Príncipe ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Ció va romandre esmaperdut, donant tombs a sos pensaments. Es veia el més desgraciat de la contrada, mirant com tothom garlava i reia sota aquell cel ple de blavors. Ell no gosava atansar-se a ningú perque tot seguit les rialles es fonien, les converses s'apagaven.

-Oidà, sort que n'hi hagi! contestava ella rient, i anava agafant la roba del cove, peça darrera peça; ben mullada la estirava a la banca, prenia el sabó i vinga fregar-la, vinga fregar-la ... i semblava que la roba es reinflés, tota ella s'omplia d'un formigueig de bombolletes que es fonien i reeixien; i, de sobte, d'en mig d'aquell barbolleig, s'obria una bambolla grossa... plena... on s'enmirallaven un moment el blau del cel, el verd dels arbres... tot petit, més petit que una ungla, -esclatava i es fonia tot.

-Que ets geniüt, noi! ¡Que et creus que dormo! tot ho ! ahir vas perdre tres duros!... I l'Andreu passava les hores a la taverna i els diners se li fonien de les mans com l'aigua que cau damunt la sorra. La dèria de rescabalar els diners perduts i la visió dels seus companys gallòfols de mena, li havien tret tot el delit de feinejar.

Ses llàgrimes queien dins la mar, els respirs es fonien en la ventada i els sanglots s'ofegaven entre les remors de l'escuma i les ones que es rebotien contra les penyes... prou volia sostenir-se tot mirant vers la platja on li feien senyals amb els braços... però perdia les forces; i una riuada folla va endur-se-la vers una roca que ressonava paorosament; i un altre cop de mar va xuclar-la, fent-li donar una munior de voltes en la ubagor de l'aigua... i un xiscle d'horror va esclatar en la platja, i tres homes van llençar-se a l'aigua nedant a grans braçades...

I llurs veus es fonien en l'estrèpit de les ventades, que al ressonar en la volta buida, feien tremolar el fiam dels dos ciris, amb moviments espalmats que dansaven en les ombres...

I anaven fent camí; les petjades de l'euga sonaven acompassadament en la immensa quietud que arreu s'esbandia; de tant en tant, els vailets sentien el xerricar de dents de les rates-pinyades que eixint de l'ombra es capbussaven en ràpids giravolts al seu davant i es fonien al lluny, voltant d'un vol llis... I semblava que l'ombra devingués més espessa.

I era aquella remor el què més feia esgrogueir aquelles cares, espurnejar aquells ulls i masegar aquelles testes de cabells aspres i roigs... No poder fer-hi res!... Tenir-se de mirar com es fonien les suades de tant temps, com s'enderrocaven tants castells com la esperança bastia sobre aquells camps, que poques hores abans eren una glòria i ara tornaven un desastre!...

La tempesta ha estat forta; els trons han rodolat per la nuvolada, els llamps han caigut a la boscúria i les pedres que rebotien damunt les roques s'amagaven entre les herbes i es fonien lentament. L'aire una frescor reviscoladora. Se sent flaire de terra mullada i entre els núvols que es mouen com si volguessin anar-se'n, es veu un bocí de cel blau, net i pur i radiant d'alegria.

I jo, hala, córrer avall, pel camí fet... I de sobte ni cases, ni camins, ni res... no més Ell, el mar immens, estès sota el gran cel, omplint-ho tot... les gavines hi passaven d'un vol llis, ondulejant pausadament... s'allunyaven endins, endins... i es fonien all