United States or Kuwait ? Vote for the TOP Country of the Week !


I, quant a la resta, quant a l'arribada de Iòsef Almani, de Bockel i d'Andrés, venint de quinze llegües lluny, per a fer música a les noces de llur amic Kobus; quant al festí, ordenat per la vella Katel segons totes les regles de l'art, amb el concurs de la cuinera del Bou Roig, quant a la gràcia ingènua de Súzel, a la joia de Fritz, a la dignitat de Hâan i de Schoultz, sos minyons d'honor, a la bella al·locució del senyor pastor Diemer, al gran ball que el vell rabí David obrí ell mateix amb Súzel en mig dels aplaudiments universals; quant a l'entusiasme de Iòsef, tocant el violí d'una manera tan extraordinària que la meitat d'Huneburg romangué a la plaça de les Acàcies per a sentir-lo, fins a les dues del matí, quant a tot això, fóra una història tan llarga com la primera.

La mateixa associació d'idees portava-li a la memòria exemples parcials que li evidenciaven el millor partit que podia haver-ne tret empleant una tàctica diferent. Recordava el vell Rector de Prunés, mort molts anys enrera, ( el filosop de la muntanya , que li deien, bromejant, els seus companys de ministeri) que mai permeté cap influència forastera en sa parròquia, que increpava personalment a sos feligresos des de la trona, avergonyint-los per sos vicis i fent-los perdonar-se mútuament els agravis en públic al mig de la plaça; que disputava amb ells, sota el porxo de l'església, d'economia rural i altres matèries de l'art de la terra; que anava a les treballades a donar-los pràctiques lliçons sobre adobs i sobre el maneig de les eines, i que fins se constituïa en llur capitost per a defensar la gleva per la força, quan convenia, amb lo qual logr

-Ja que vós les empareu, podeu estar descansada, que jo m'aturaré s'alè per si tenia sa virtut de matar-les; emprò... ep!... només me l'aturaré fins es dia que vós sigueu sardinalera, que llavors mudareu d'intents.

DUC Si la musica és l'aliment de l'amor, toqueu, toqueu sens parar mai, amareumen, fins que ma passió n'emmalalteixi y assadollada'n mori. Un altre cop aquesta passada! un caient tant dolcíssim! Ha lliscat per la meva orella com l'oreig suau que roba y escampa'l penetrant perfum d'un marge de violes!... Prou! No seguiu més. S'és perduda la dolçor d'aquella passada! Oh esperit de l'amor!

Ne passa una, ne passa una altra i una altra fins que es perd el compte; i els qui les duen, per llarg que sia el curs, sempre van sentint dir a la gent: -Els hortolans! Els camàlics! Els sastres! ¡Els fusters! Ai, com suen! Ai, que pesen! ¡Ai, quin nas! Ai, quin clatell! I tota aquesta cantarella dura des de que tot eixerits surten de l'iglésia fins que hi tornen a entrar.

»Vosaltres sabeu, continua -jo em penso, d'on surt el sol i on es pon, i que si un ha d'anar a Grècia, ha de fer ruta cap a ponent; i si vol anar als bàrbars, a l'inrevés, cap a llevant. És, doncs, possible que ningú pugui enganyar-vos, fins al punt que el sol surti d'allí on es pon, i es pongui allí on surt?

Vesteixen una tuniqueta fins al damunt dels genolls, del gruix d'un cobremantes de lli. Sobre el cap porten cascos de cuiro a la plafagònia, amb un floc de crines al mig, molt a la manera d'una tiara. Porten també destrals de ferro.

I les grosses galtes de Kobus s'inflaven; sa bocassa es fendia fins a les orelles, son nassàs s'esclafava de satisfacció; feia una riallada que no s'acabava mai més.

Aquelles escapades eren per a ells un consol, puix que a la rectoria hi trobaven sempre bona cara, fins per part de la Llogaia, la xaruga majordona que, mal gènit i rondinaire de natural, era tot dolçor, tota bondat, amb el rector i els que l'estimaven. Amb tot, fins aquell consol va estroncar-se'ls, als de la torre.

Esporoguit lo poble acudí al palau del rey clamant concell y ajuda, y allí tots congregats après de haverho ab tota calma deslliberat, resolgueren donar á la fera una persona cada dia, sortejantla entre totas las que en la cìutat se trobavan inclohenthi fins las de la familia del mateix rey.