Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 3 de juny del 2025
Acabada la cançó, quan la senyora Tereseta, que l'havia escoltada amb orgullós embadaliment, demanà, fent-li costat la parenta pobra, que fes bisada, el baríton s'escur
Això l'hi diu perquè el veu al costat del seu soci, i recordant que a tots dos els agrada arreglar l'Espanya , ja tem que no prestin a la funció tota l'atenció que es mereix. -A mi se'm fa tard- s'atreveix a dir el nebot. -Ca, home!... mig quart de nou... El nebot es queda. -Fa calor! diu un altre convidat. -Quan el noi acabi obrirem el balcó; no s'espantin. -Veiam, veiam què serà?...
-Ja ho crec! diu el senyor Nofre tossint. -Lo primer de tot és la salut. -Si podien veure- diu l'apotecari -si podien veure els estragos que l'empirisme ha fet aquest últim còlera, s'esgarrifarien. -Ui, ui, ui! Ja ho pot dir. -A un del costat de casa li varen receptar una cosa que jo no l'havia sentit anomenar en ma vida, i l'endem
Un lladre ve. Així que l'altre el veu, s'arrenca de les armes, li va a l'encontre, i combat davant la seva parella. Tot això ho fan en cadència, al so de la flauta. A la fi el lladre agarrota el pagès i se li enduu la parella. De vegades és el pagès que guanya el lladre: l'ajova al costat dels bous i el fa tirar amb les mans lligades a l'esquena.
VIOLA Si ho sóu ja'n cometeu un, perquè lo que teniu per donarho no ho teniu per guardarvosho. Però no és aquesta la meva missió. Us diré l'endreça en vostre elogi, y us obriré'l cor del meu missatge. OLIVIA Aneu a lo important: us faig mercè de l'elogi. VIOLA Ai, senyora, tant que m'ha costat apendrel, y tant poetic que és!
És exposar la vida, però... no m'hi vull pensar. Vaig a pendre carrera, i en aquell mateix moment reparo que la noia, tentinejant, arrenca a córrer cap a mi, esfereïda i esborneiada. Val més així. Va corrent amb alè perdut; i, així que m'assoleix, em tira un dels seus braços a l'espatlla, voltant-lo pel meu clatell, i s'hi repenja tota, acotant la cara al meu pit, amb l'altre braç desmaidament llençat i les cames en fallença, com si li manquessin les forces. Jo començo a respirar després del gran esglai. L'abraço estretament, i dic-li amb tendresa: -Pobra Jacobè! pobra teta! Què tens? ¿Perquè t'apartes del meu costat? Aquí, amb mi, estàs bé. Ja saps que jo t'estimo... que sóc el teu petit... Mes, segurament, no est
A on m'hai deixat ses arracades? Mare, cuiteu a portar-me es ferrets. Mireu si em cau bé, aquest llaç; si ses flors me van millor així o al costat de sa tannara. Sa passada, sa passada! Tot és fressa i trasbals.
-Doncs bé -va dir el sant amablement, -no t'ho aconsello pas que per ara tornis a casa teva. Estàs escandalitzat i aquest mal no es guareix sinó amb llarga oració i penitència. Demà, en despertant a trenc d'alba, veuràs al teu costat un hàbit igual que el meu, te'l vestiràs i, captant, captant, aniràs en pelegrinatge a visitar el meu temple de Galicia.
La constancia y formalitat ab que 'l noy aquell travallava, cridaren la atenciò del sant fins á tal extrem que, encuriosintse de veras, deturá los seus passos, quedantse dret al costat del noy y mirantlo atentament sens pérdreli ni una acciò. Lo infant anava seguint lo seu fet. A petxinadas á petxinadas feya lo trasbals sens demostrar ni fadiga, ni aburriment.
La nit era freda i fosca, però l'ardentor de la seva ira privava a en Biel d'adonar-se de la fredor, i li feia endevinar, entre les tenebres, els milions d'arestes verdes amb què el blat, nat de tot just, espurnejava el camp, que s'estenia al bell costat d'un encinglat pendent cobert de rierencs i esquerdalls de roca, entre els quals s'arrapaven a terra grans clapes d'espargoleres i garrigues.
Paraula Del Dia
Altres Mirant