United States or Cuba ? Vote for the TOP Country of the Week !


-I fuig! L'una cosa no res que veure amb l'altra. En Martínez no et convenia per res. Estava destinat a Gijón. Imagina't! Aquell clima potser no t'hauria provat, tenies de deixar totes les relacions d'aquí; et segrestaves, Isabel. Demés, en Martínez! un militar! i castellà!... Un home carregat de manies! Tu t'hauries tingut de sacrificar als seus gustos, a la seva manera de viure...

-Huck, sempre havia pensat que l'hauríem. És massa bonic per a creure-ho, però l'hem hagut, verament! Escolteu: no badoquegem per aquí; esquitllem-nos cap a fora, Deixeu-me veure si puc alçar la caixa. Pesava unes cinquanta lliures, Tom podia alçar-la matusserament, però no pas traginar-la com convenia.

Llavors Xenofont s'aixeca, revestit per a la guerra amb la més bella armadura que havia pogut, convençut que si li donaven la victòria els déus, el més bell agenç convenia al vencedor, i que, si calia morir, era llei que, havent-se cregut a ell mateix digne de les més belles armes, revestit d'elles havia de trobar la seva fi; i comença així el seu parlament: -El perjuri dels bàrbars i la perfídia de què us parla Cleanor, els coneixeu , jo crec.

Ell veia que a casa seva tenien raó, que els convenia una dona, però no se sentia prou fort per a casar-se, ell que no havia pogut fer mai la joventut, que no havia pogut ballar, que no havia pogut córrer, que no podia traginar els sacs de blat escales amunt, que cada quatre mesos havia de pendre medicines, que tan tost feia un pas més de pressa que l'altre ja esbufegava, i que amb el més petit disgust s'endarreria de salut per anys... I, de més a més, recordava el consell del metge: -Tu, noi: seny, força seny.

Ja que havia de renunciar els pairals com un fadrí extern, al menys no se n'aniria sense dot. Mes, portant aquesta dèria, no li convenia pas allunyar- se. El cas era donar el cop aquella mateixa nit. Quina hora devia ésser? No haurien caigut encara deu hores del matí, segurament que no.

Era un noi abandonat, sense amics, deia ell; ningú no l'estimava; quan descobrissin a quina resolució l'havien conduït, potser els recaria; havia fet per manera d'obrar i anar tirant, però no l'hi havien consentit, i ja que no els convenia cap altra cosa sinó alliberar-se d'ell, que així fos: i que àdhuc el carreguessin amb la culpa per les conseqüències. Per què no havien de fer-ho?

Estava cansat i li convenia dormir. Va posar-se en marxa a la recerca d'una balma, on fer nit a cobert de la serena. Roda que roda, no n'atalaiava cap enlloc. Cruixit d'ossos i ranquejant més i més a cada pas, arrib

No cal dir que en son interior renegava d'en Ramon, d'aquell revolucionari desenfrenat, que semblava complaure's en posar-ho tot en renou. Ja hi convenia, ell també, en què les coses no anaven pas com devien anar, i també se'l reservava el dret de bescantar el Govern; però què en farem, de tocar-hi res, si encara potser ho espatllarem.

Un cop explicada per mossèn Esteve la història i els propòsits d'en Biel, aviat varen entendre's. De primer farien tan sols una provatura, artigant un parell de clarianes del bosc i convertint en hort un tros d'erm; després, si la cosa donava, podrien estendre's més, i fins, si convenia, comprar bestiar i un molí de vent per a encinglar l'aigua fins a la casa.

Doncs, primer una cosa, després l'altra. I posant-se a meditar sobre l'ordre de les compres, al capdavall va deduir que dins d'una sana lògica, primer convenia el continent que el contingut. La gàbia abans que l'ocell, el test abans que la planta. Perquè sense test que sostingués la terra, la planta es marciria, i l'ocell sense gàbia es posaria a volar.