Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 21 de juny del 2025
Penso, doncs, que és millor que qui vagi a sortir ens ho digui, i ens indiqui on, a fi que sapiguem el nombre dels qui surten i dels qui resten, i que preparem si cal res, i que si convé portar socors a algú, sapiguem on cal córrer, i si algú dels inexperimentats medita una empresa, ho deliberem amb ell i provem de saber contra quina força anirà. S'aprova també.
Si era una prova, ben segur que la Voluntad Divina acabaria per concedir-li el que tan desitjava. Per això, tement que Déu prengués els seus clams per tossuderia, molts cops, recordant-se de les paraules de la Malena, solia afegir, a les seves súpliques: -No em rebel·lo, Senyor. Si no em convé, no me'l dongueu, el fill que us demano.
Jo, que d'ell no sabia sinó que era un dels meus, vaig obligar-te a dur-lo amb tu, a fi que no es perdés: perquè, si no m'erro, els enemics ens anaven a l'encalç. L'home hi convé. -Doncs no- continua Xenofont -havent-te jo enviat endavant, arribo amb la reraguarda i t'atrapo cavant una fossa com per enterrar el meu home; jo m'aturo i t'ho aprovo.
-Però, Isabel, si ets una polla ! No tens cap dret de parlar d'aquesta manera, Isabel, filla meva. Et conec de tota la vida: jo sé el que et convé. -Et fas moltes il·lusions, Paulina... -Oh, no ho creguis! Em penso complir amb el meu deure. Ja saps que, com a tenir experiència, en tinc més que tu, com a conèixer el cor, Isabel!
Vingueren les darreries de la tardor, i no hi havia altra cosa que plugetes menudes o aigua a gavadals; el vent bufava tot fredeluc damunt els vells sàlzers, fins que les fulles s'esgarrifaren i cruixiren les branques. No era pas cosa plaent de volar pel món amb vestit d'istiu; aquell és el temps, segons conten, que convé més l'amor casolà. Però el Papalló no vol
-Es molt senzill: això sí, s'ha de pegar falconada a la bossa de missenyor, perquè... ja se sap que no es fa pas xocolata sense cacau, i quan convé... Doncs, vegi lo que hi ha que fer. La gallardia del Cerd
-Ah!... va fer el vell rabí, tot redreçant-se, amb els ulls badats d'admiració: -és la petita Súzel, estima la petita Súzel!... Vaja, vaja, vaja... me n'hauria hagut de témer! Però no hi veig mal en això, Kobus; la petita és molt gentil. És el que et convé... hi seràs feliç, molt feliç. -Volen donar-la a un altre! interrompé Fritz, desesperat. -A qui? -A un anabaptista. -Qui t'ho ha dit?
-I ¿què podem fer aquí que no puguem fer tot marxant? El que convé és no perdre temps. Apa, de pressa! Vogueu! Via cap a Blanes! En Temme va romandre llarga estona dret sobre la roca, contemplant com s'allunyava el gussi amb la gentil Lilí esbalaïda, erta. Tan joiosa que havia comparegut mitja horeta abans, fresca i alegradora com l'àngel de Pasqua, i... té!... ¿embascada?... morta? Qui sap!
Xenofont aleshores diu: -Considera, doncs, si hem de marxar de nit, si el costum grec no val més; perquè de dia, en les marxes va al cap l'arma que convé més cada vegada a la natura del terreny: hoplites, peltastes o cavalleria; però, de nits, el costum grec és que vagin al cap les tropes més pesades.
-Bé, calla- va fer Kobus, tot rient, -aquesta vanitat m'esparvera; seria capaç enutjar-me. -Enutja't a cor obert- digué el vell rabí, -no facis compliments. -No, més m'estimo invitar-te a pendre cafè a casa meva, cap a la una; conversarem, riurem, i després ens n'anirem a tastar la cervesa de març; et convé això? -Est
Paraula Del Dia
Altres Mirant