United States or Vietnam ? Vote for the TOP Country of the Week !


Kipert, girant-se, demanà: -Doncs què ha passat, senyoreta Katel? -Res- digué la grossa masovera; -parlàvem tranquilament, quan ha caigut. El metge, mirant Kobus de bell nou, digué: -No res... una emoció... Un encaparrament! Vaja, sobretot calma... no li feu nosa... es retornar

Ell va donar una excusa plausible; però son motiu real havia estat la temença que ni el secret i tot els mantindria a son costat per gaire temps: així és que havia volgut tenir-lo de reserva com a darrera seducció. Els minyons feren llur alegre retorn, i anaren de bell nou a llurs esports amb decisió, parlotejant, tota l'estona, de l'estupenda combinació de Tom, i admirant-ne el geni.

Tom romangué una mica desconcertat. La ribella fou emplenada de bell nou, i aquesta vegada Tom es decant

I cridava, mostrant els punys closos, tan violentament, que nosaltres vàrem córrer com gallines espaordides al bell darrera de les nostres cadires.

Posa-li una pipa a la boca, dóna-li una veu enrogallada, vesteix-lo amb una samarreta blava, unes calces amples de vellut de cotó i una gorra peluda amb una bola al bell mig del cocoronell, i... ja el tens.

Era jove, bell y ros: fins, se pot dir que tenia la cara d' ángel, tal era la espressiò de sos ulls blaus y la blancor de sa fina pell, que deixava transparentar lo teixit de las blavencas venas. La donzella se 'l guaytava embadalida y confiada. Sou d' eixas terras? li va preguntar un cop. Perque voleu saberho? Per juntar vostre nom al dels pros catalans que tinch en mon recort.

I allò, per a ella, seria una mica d'escalf cordial, un bell record que l'acompanyés en les més sòrdides pelegrinacions, quelcom que encara la distrauria, amb un poc d'enlluernament, en les nits de fam, de malaltia o d'insomni.

Així, doncs, Huck s'assegué de bell nou, i va esperar-se una hora. Després començ

Entre aquests arbres hi havia un rossinyol qui cantava tan delitosament que fins i tot el pobre pescador que tenia una pila d'altres coses a fer s'aturava a sentir-lo quan eixia de nit a parar les seves xarxes. -O Cel! Quína cosa tan bella! deia. Però en acabat li pertocava d'atendre a sos quefers i s'oblidava del rossinyol. A la nit següent en tornar-lo a sentir, exclamava de bell nou: -O Cel!

«Ahir a trenc de dia», digué talment la Lluna, «cap xemeneia no fumava encara a la gran ciutat, i jo m'estava mirant precisament aquelles xemeneies, quan de cop i volta un caparró eixí del cim d'una d'elles, seguit de la part superior d'un cos, amb els braços reposant damunt el caire de la xemeneia. -Visca! Era un petit escura-xemeneies que havia muntat el bell cim d'una, per primera vegada a la vida, i havia tret el nas al defora. -Visca! Aquesta era una cançó ben diferent d'arrossegar-se pels topants de les estretes canonades i xemeneies menors.