United States or Mauritania ? Vote for the TOP Country of the Week !


L'escola del diumenge durava de les nou fins a dos quarts d'onze; i després venia el servei religiós. Dos dels infants romanien sempre voluntàriament a oir el sermó; l'altre romania també... per motius més poderosos. Els bancs de respatller enlairat i sense coixins que hi havia a l'església podrien contenir unes tres centes persones; l'edifici era una petita cosa senzilla, amb una mena de caixa de pi al cim, com a cloquer. A la porta, Tom recul

Quantes vegades cavant la vinya, li ve a la memòria aquella nit tan trista que mai més ha oblidat, i passa quarts i quarts i fins hores i tot sense poder-s'ho explicar!...

-, no res! fóra molt llarg d'explicar! -A les tres tinc viatge; a dos quarts de quatre que puc venir. -Molt . Aleshores parlarem. Ara, sigues puntual! -Sóc formal com abans ¡no faig moros com els altres chauffeurs ! Crec que el millor capital de tota empresa és la moralitat! -Adéu, xofer honrat único en su clase !...

En Melrosada, quan hagueren passat tres quarts, agaf

Usualment, el jutge muntava l'egua per anar al poble cap de partit a exercir el seu altíssim ministeri: un viatge de tres quarts d'hora de camí planer entre rierals oratjosos i alzinars ombrius. L'egua, d'indubtables condicions intel·lectuals gens ni mica vulgars, arrib

Ah! com el vaig escoltar!... Hauria sentit el vol d'una guinjola. «La una i tres cuartusTres quarts de dues. Estava salvat. Era precisament la meva hora. Me vaig posar les botes a sota l'aixella, vaig agafar la gàbia i el vesc i a poc a poc, a peu de mitja, vaig sortir de la meva cambra.

-Anem!... Tres quarts d'una... ¿Ja ho saps ara?... A veure si em deixaràs estar en pau. -Tres quarts d'una ja!... Ves, tot justament avui que ens ha tocat la llàntia de l'escaleta... ¡No se'n deu haver fet malbé poc ni gaire d'oli!... -Noia, d'aquí en sortirem que ja ser

Seria capaç de bolcar! no... no... són dos quarts de sis, és hora de posar-se en camí. -Ja que ho voleu, Christel, ho deixarem per una altra vegada. Que no us plau, doncs, aquest vi? -Al contrari, senyor Kobus, em plau d'allò més, però una dolcesa plena de força. Podria equivocar-me de camí, eh! eh! eh! Vejam, Súzel, eixim!

Els vailets de Torre-guillera, en Pere i l'Antonet, baixaven cada tarda a Vilavella, cosa de portar la llet a l'estació per a embarcar-la cap a Barcelona, en l'últim tren: carregaven després les llaunes buides que hi havien arribat al de quarts de cinc, i se n'entornaven cap amunt.

He perdut la voluntat... -Vostè m'ha de creure a mi... i res més. Aquesta tarda, a dos quarts de sis, al bar del «Siglo»; vostè far