Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 27 de juny del 2025
-Ves, moltes vegades mirava gent que fumava, tot pensant: «Ja em plauria, de fer-ho, això». Però no em pensava que pogués- digué Tom. -Això és el que em passava: veritat, Huck? M'ho havíeu sentit dir: veritat, Huck? Huck n'és testimoni, de si ho deia o no. -Sí, d'allò més vegades- digué Huck.
Abans no pogués fer-li cap més pregunta, va agafar-me pel braç i va dir-me: -Mireu: vos sembla exagerat?
Es veia ben bé que des dels estrets carrerons en què vivien, des dels foscos celoberts de les cases que habitaven, mai de la vida havien ni sols somniat que hi pogués haver al món una formosor com aquella. -Ai, Déu, que és formós! ¡Ai, reina, que és bonic! es deien les unes a les altres, amb la mateixa alegria commoguda del navegant que descobrís un món.
Et tornes gopa, ¡com hi ha dés! ¡Qui et pogués heure, tan molsudota! Un altre dia, passant per davant de l'hostalet del Serrat, una colla de llenyataires que en sortien varen etzivar-li un grapat de mots tan vermellosos, que la varen fer enrogir. Semblants paraules de desig carnal removien la mossa fins a les entranyes.
El minyó, doncs, volia establir-se pel seu compte, i pregava a la seva mare que li remetés tant de diner com pogués, en la seguretat que cada ral se li convertiria en un peso oro .
¿Però, ves què li feia a n'ella tornar-se dona d'aigua, mentre es pogués contemplar els cabells crespats i negres, les galtes entre morenes i roges, els llavis sagnants i molsuts, el coll grassó i el pit reinflat?
Així, doncs, el tresor era perdut per a sempre, per a sempre. Però per què devia plorar, ella? Era curiós, que plorés! Aquests pensaments s'obriren pas, obscurament, a través del magí de Huck; i, sota el cansament que li causaren, caigué en el son. La vídua va dir-se: -Té, ja dorm, pobre infeliç! Trobar-ho Tom Sawyer! Tant de bó que algú pogués trobar-lo a ell! Ah!
Abans jo no pogués aturar-lo, havia descargolat quelcom, i rodaren per terra com una dotzena de boletes. -Agafeu-les, agafeu-les! ¡No n'hem de perdre cap! crid
Si no fos així ¿com podria compendre's que hi hagués qui pogués viure a Barcelona amb aquest soroll de campanes sense comptar les orelles a prova de bomba que poden estar a prop de les parròquies i les blindades que viuen en els calderers? Desenganyeu-vos i conveniu amb mi: és el costum.
Però, enardit per la brega, el bander es va llançar com foll al seu seguici, cercant l'ocasió en què pogués engaltar-li l'arma. Bosc endins i rost amunt, varen brincar llarga estona a salt de mata, estrompassant xaragalls i esbarzers, i anguilejant entre l'espessor com esperitats.
Paraula Del Dia
Altres Mirant