United States or Vatican City ? Vote for the TOP Country of the Week !


Tota ella es redreça. Sos ulls grisos, nerviosos, descompten alguna calamitat. Sos braços s'aixequen amb l'esma -tardana! de conjurar un perill. Un parrac de cabells blancs, que s'ha desfermat amb el surt, li cau gairebé fins al nas. -Digues, digues, què has fet. Gracieta, Quima! veniu. Allò és massa. En Tinet creu, sincerament, que no n'hi ha per tant.

Gairebé tots restaren espaumats. Alguns xiscles d'esglai van torbar la quietud del capvespre. El salpasser i el llibre que tenia el Rector caigueren a l'aigua i feren fugir els peixos que s'havien agombolat enlluernats sota la claror dels ciris. Les dones van esclatar en uns plors que enternien. -Sa noa! -Sa nostra noa és viva! -Ha ressucitat! -Ja és nostra! -Miracle!... miracle!...

Jo vaig conèixer en Víctor Buxareu i Buxareu en un dolç poblet de muntanya on em deixo caure gairebé tots els istius. En aquest poblet no hi tinc casa pròpia ni llogada, ni una llenqueta de terra, ni una tomaquera tan sols; no m'hi lliga cap interès material, per petit que sigui.

Jo sempre em dic, en entrar a Alemanya: -Ara no he de beure cervesa alemanya: vi blanc del pais amb sifó; de tant en tant un vas d' Ems o aigua alcalina; però mai cervesa... o, almenys, gairebé mai.

Amb la roba de la vela gairebé s'haguera pogut cobricelar un envelat de festa major. La ferralla sola pesava alguns quintars. Tot en ells era exagerat ultra mesura. I llurs bèsties també havien crescut sobre la talla ordinària, aproximant-se a la dels grans paquiderms.

Gairebé mai esguarda els ulls de la interlocutora: més aviat li observa els peus per valorar el calçat que hi porta, o les mans per mor dels anells o el pentinat per tal de descobrir secrets de perruqueria. En sortir d'una visita pot fer l'inventari de tots els mobles que hi ha vist, descrivint-los i taxant-los amb una minuciositat absolutament tècnica.

-, a mi em passa tres sous del mateix, Huck. Gairebé sempre enterren un mort quan colguen un tresor sota un arbre; i ell el vigila. -Déu me val! -, que ho fan. Sempre ho he sentit a dir. -Tom, no em plau de fer gaire plagasitats, all

-Huck! Gairebé he trepitjat la m

La germana gran, l'Adelaida, mena una vida gairebé feréstega. Apar que desaprovi la lleugeresa dels seus a contraure amistats noves. Est

Veu, certament, els rosers que encara tenen roses, les pereres carregades de fruit, les dàlies pomposes i que només fan olor de frescor, i al fons de tot les mongeteres gairebé blaves i les tomaqueres de fortor quieta. Però tota aquella íntima i alegre perspectiva es dilata i s'ageganta en el seu magí fins a convertir-se no menys que en el paradís terrenal.