United States or Canada ? Vote for the TOP Country of the Week !


Cap dels vestits que abans havia dut l'emperador no havia tingut tant d'èxit. -Però si no porta res al damunt! digué un noiet. -Oh! Escolteu l'innocent! digué son pare. I l'una persona féu saber a l'altra allò que el noiet havia dit. -No porta res al damunt: un infant diu que no porta res al damunt! -Però si és que no hi porta res, al damunt! crid

El que havia passat era el següent: Amb unes vint hores d'anterioritat havia dit el senyor X a la senyora X.: -Em sembla haver-te dit, noia, que he estat convidat aquest vespre a ço que, si mal no recordo, és anomenat un kneipe . -Alguna cosa me n'havies dit- respongué la senyora. -I, què cosa és un kneipe ?

Et recordes quan tornava a casa entre onze hores i migdia, amb sa gran caixa sota el braç, i et veia de lluny quan jugaves a la porta? ¡Com se li trasmudava, la cara! ¡Com es posava a somriure per a si! Hauríeu dit que baixava fins a ell un raig de sol.

-Ah!... va fer el vell rabí, tot redreçant-se, amb els ulls badats d'admiració: -és la petita Súzel, estima la petita Súzel!... Vaja, vaja, vaja... me n'hauria hagut de témer! Però no hi veig mal en això, Kobus; la petita és molt gentil. És el que et convé... hi seràs feliç, molt feliç. -Volen donar-la a un altre! interrompé Fritz, desesperat. -A qui? -A un anabaptista. -Qui t'ho ha dit?

- que ho així; i és per això que mai, fins ara, no t'ho havia dit- continu

Llavors aquest soldat diu: -Jo, Cleandre, encara que tu creguis que em duen a tu com a reu d'alguna injustícia, no he pegat a ningú, ni he tirat pedres, només he dit que el bestiar pertanyia al comú; perquè havia estat decretat per l'exèrcit, que si algú, quan l'exèrcit sortia, feia alguna presa pel seu propi compte el botí era pel comú.

Xenofont aleshores respon que ho ha manat Anaxibi: -I per això- diu -m'ha enviat aquí. Aristarc replica: -Anaxibi ja no és almirall de l'estol, i jo sóc l'harmosta d'aquest país: i a qui de vosaltres atrapi per mar, l'enfonso. Això dit, se'n entra dins els murs.

-Oh!... que es pensa que són qualsevols... Tots els que surten de comparsa són gent fiada... A mi m'han dit que tots són municipals i guardes urbanos. -Què li sembla això, D. Joaquim?

De sobte va corre de camp a camp, resseguint la plana com un llampec, la nova de que anaven a sagramentar a l'Albert... que el metge, al tornar-ne, havia dit que n'hi havia per poques hores... El silenci es torn

Endemés, jo no pas de cert quin parentiu tenia amb mi, l'oncle Ventura; però sempre li havia dit oncle. Crec que era fill d'un cosí d'alguna de les meves àvies. Després de molts anys de navegar, havia adquirit un capitalet i s'era retirat a fruir-lo a casa seva, fent de pescador, mig per afició, mig per ajudar a la rendeta i a l'estalvi.