Vietnam or Thailand ? Vote for the TOP Country of the Week !
Actualitzat: 5 d’octubre del 2025
Per la meva part, aquest matí vaig llevar-me a les cinc, més aviat que no pensava, car m'havia dit, en jeure: -Al punt de les sis! Conec homes que a qualsevol hora poden despertar-se puntualment. Es diuen a si mateixos, en posar el cap al coixí: «-A les quatre i 30!...», «-A les quatre i 45!...» o «-A les cinc i 15!», segons el cas; i, així que el rellotge assenyala l'hora, ells obren els ulls.
-Jo mai no he dit que els valgui- contest
Amb una paraula que ella hagués dit, tindria un palau a les vores del Tàmesi; amb una paraula només, tindria una vil·la a la badia de Nàpols. -Si jo deixés la caseta on començaren les fortunes de mos fills, podrien abandonar-los llurs fortunes. És una superstició, però superstició d'una mena que, si hom coneix la història i veu la imatge, només necessita que dos mots per a ésser capida: «Una Mare».
Un dolorós y horrible gemech somóu lo buyt del pou, que tornan á omplir la ramor dels passos, los cops de las bofetadas y los crits d' angunia del condempnat. Perque havéu de saber que lo seu martiri, com ja 'us so dit, no terminará fins que 'l mon acabi y d' aquest no n' arribará l' acabament com las donas no hajan estat per endavant set anys sense deslliurar.
El propi doctor Massa, home infal·lible sempre que pronostica una defunció, ha fet la compra, li ha dit guapa i li ha posat tretze pessetes cabals en el palmell de la mà. Després la Francisca ha vagat la estoneta pels carrers de la vila, optimista i encantada.
Aquesta és una malícia pròpia dels lectors, que ja em té escarmentat. Solen llegir un paper i el llancen dient: ¡Quin fàstic, ja ho sabíem això! Si vostès ho sabien jo també, i en prova d'això ho escric abans que vostès m'ho hagin dit. Bé; enraonem-s'ho això de l'any nou. Què hi creuen vostès? Jo no.
-Com vulgueu- va fer el xaval, desconcertat. -Però... em dol que estigueu ressentida de mi. -T'hai dit que prou , Temme! contest
Dit això, torn
La muntanya apar que s'ajupi per a deixar pas a la mirada tendra i emocional d'en Joan; i a ell li sembla que la casa s'enlaira, s'enlaira, plena de remembrances i formosor... Ara es descobreix la finestra de la seva estada, plena de musicadures que quan ell era vailet seguia amb el dit, imitant amb sos llavis el soroll del tren que havia vist una vegada anant a trobar un metge de Barcelona: i aquella finestra embellida amb fines gràcies de la pedra feia de marc a una testa blanca.
Tal dit tal fet: la barca s'enfil
Paraula Del Dia
Altres Mirant