United States or Suriname ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Pit i ronyons! cridava en Jan, foll de ràbia, com si fos el comandant dels batissers del seu poble. -No n'ha de quedar rastre, d'aquesta mala sangonetat!

Però encara no havia muntat els cinc o sis graons, a guisa de perístil, de casa seva, que la vella Katel ja cridava, en el vestíbul: -Aquí est

Que poc coneixien el tremp de la meva ànima! I ara! Ja els explicaria jo... Anava a sortir quan vaig sentir que el pare em cridava. -Sóc aquí- vaig dir posant-me-li al davant. -Què voleu?

Quan esperàvem el moment solemnial, vaig sentir una veu que cridava darrera nostre: -Teniu compte amb el nas! Jo no podia girar-me, per a veure de que se les havien ni de quin nas es tractava; però vaig dirigir una llambregada obliqua al apendix nasal de George, qui el tenia en son lloc i no podia modificar-se'l gens ni mica.

Neu i capolament i tota una nit freda al seu davant i tota una llosa de penediments damunt del seu cor i tot un brogit de dubtes que cossaven la seva ànima. Si tornés a casa!... Va semblar que la Tecla el cridava amorosament! Ara deuria partir ella, ara potser el renyaria i ell entendrit per ses paraules, agemolit al seu costat, li demanaria perdó i s'hauria fos per sempre aquell silenci aclaparador que per tot l'encalçava com una ombra eterna. I si se'n tornava? I altre cop desfer el camí i no dur un remei per al seu fill!... I si la Tecla no el reptava! ¿què faria all

-Alto! Alto! Foc a ell tothom! cridava renegant com un condemnat, i, tot redreçant-se, acompayava l'acció a la paraula. La seva bala pass

Més enllanet, a mitja entrada, hi va veure mitja dotzena de marrecs, fent rotllo al voltant d'una noia més gran que ells, que amb una canya a la , anava senyalant uns gargots de tinta negra que hi havia en un cartell penjat a la paret. I cada vegada que la noia fixava la punta de la canya en un gargot d'aquells, el rotllo cridava a chor: -A... a... a... ... e... e... ... e... e...

I en tant, la nena amb els braços estesos cap al malalt, tot passant, cridava: -Papà, papà!... papà.!... Darrera d'ella els vailets hi varen veure una ombra negra... -Poc que ve pas tampoc la de casa seva! va dir en Pere, -és un home allò, oi?...

D'una suor a una altra, d'una angúnia a una altra, vaig acabar per adormir-me amb un son desficiós i cansat. L'ensopiment mateix m'era una dolor; i vaig voler cridar, demanant socors, i no podia formar la veu i exhalar-la. A l'últim, després d'un esforc violent, me vaig figurar que que cridava, amb un crit llarg, llarg, esfereidor... Però, ningú no venia.

Com més s'arborava el vell rabí, més reia Fritz. -Es aquesta manera de riure!... cridava David, aixecant-se i gronxant-se les mans vora les orelles; -és aquesta manera de riure, el que no puc veure!... Això m'arbora! No cal ésser foll, per a riure d'aquesta manera?