United States or Cyprus ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Això és una infàmia mai vista- cridava don Eudald. ¡Aquí hi ha qui vol jugar amb mi, i jo et juro que me la pagarà! -Això és lo que havia de succeir! s'atreví a contestar donya Dolors, no menys indignada. T'empenyes en donar tortura a tothom, i aquí tens les conseqüències de la teva obra.

-Hala, Schwarz!... hala, Horni!... gireu-vos... deixeu-me passar! els cridava Súzel, empenyent-los amb la maneta rodanxona. No li treien l'ull de sobre, de tant que l'estimaven; i quan asseguda damunt son tamboret de tres peus es posava a munyir, la gran Blanca o la petita Roesel es giraven sens treva per donar-li un cop de llengua, i això l'enutjava una cosa de no dir.

Ja som a casa, companys! cridava el Cerd

Si mai anava per algun indret on l'haguessin de veure molts ulls, cridava els seus amics i conversava amb ells sèriament, a fi que es veiés clar quins era que estimava.

Tothom la cridava i la manava a tort i a dret; no tenia un moment de repòs; i quan, tornada a casa seva, assolia una estona de relativa calma i decantava dolçament la pensa cap al fill absent, refigurant-se'l i acostant-se'l al cor enyoradís, acudia en Temme a distreure-la d'aquell goig reclamant-li atencions i moixaines.

Però, veient que Fritz somreia, s'interrompia, tot remenant el cap, i cridava: -Ja rius!... sempre has d'estar rient! És manera de conversar, això? Vejam, no és com dic, ella?... no tinc raó? -És mil vegades més bella, encara- responia Kobus; -però conta'm la resta: t'ha fet entrar a casa seva, veritat?... Vol tornar-se a casar? -Si. -Ah! , és la vint-i-tres...

Hom sentí al mateix instant com el fuet petava a fora, i Zaferi, el mosso de la masia, cridava: -En camí. Les finestres es desguarniren, i mentre l'anabaptista omplia els vasos, el vell rabí, tot joiós, va dir-li: -! Christel, quan seran les noces? Aquestes paraules desvetllaren l'esment de Súzel i Fritz. -Què en penses tu, eh, Orchel? deman

-És el meu senyor! cridava Nicklausse. -Senyor Furbach: veu's aquí la meva muller; veu's aquí mons fills!... Ah! si els volguéssiu beneir! El vell llibrer mai no havia beneït ningú, però abraç

És clar que no era precisament aquell ofici a què el cridava el seu temperament somniador. Però... ¿què voleu fer-hi quan el geni no va acompanyat de voluntat?

Si, al passar per sa vora, un se tapava el nas exclamant, «-Ex! Si li escarnien els ves, els oi?, els i ara! barcelonins, ell feia una rialleta i cridava al punt, marcant ben les lletres: Mare!... Vull figos!... Deixe la vele,lladre!...Quinos ocos més blancos!...