United States or Maldives ? Vote for the TOP Country of the Week !


La llàstima va ser que aquell vespre mateix, a l'hostal bo i celebrant el comiat de fadrinatge d'en Bartra, que es casava al cap de pocs dies amb la Maria Betra, de Vilavessant, els que formaven la colla dels gats varen aixecar la porrona més del degut, i, enardint-se a cada nova xerricada, varen fer el determini d'anar a esperar en Jan.

Jo seré un pallasso de circ, quan sigui gran. -Oh! De bo de bo? Ser

El marxant sense dir un mot s'allunyà. -On vas tan esverat! parlem! ¡ja em posaré a la raó! I sota un sol aclaparador, la vaca pacient, bo i remugant, rep el cop de cap del vedell que mama afamat. Un ramat de bens resten quiets amb el cap baix i amagat com si parlessin conjurats.

¿De què voleu que me les haju, sinó des vostre nuviatge, que m'ha donat goig sense alegria? No en parleu, d'aquestes coses, fins que vajun de bo. I, quan es casori sigu cert i passat per m

Ara, de retorn, encoratjat amb les converses dels companys que festejaven les pageses i una mica emboirat amb l'alegria de l'hostal i els regalims de vi, que es féu decantar en sa boca ardent de set, va sentir-se més coratjós, i en lloc de seguir-la de lluny, bo i amagant-se, quan ella mirava, com ho féu a l'anada, es pos

-I si us trobo en un combat? -Mata'm! és la teva obligació! Vés! ¡Sies un bon soldat! tan bo com eres frare! -Pare Prior! doneu-me la benedicció! El frare Genís va agenollar-se i el seu Prior va fer-li un solemnial senyal de la creu i el novici agenollat i capjup, va senyar-se amb una devoció fervent.

De sa vostra boca no pot eixir cap paraula que no miru as meu : tan bo n'ès un com un no. ¿Que m'hai de pensar que em vulgueu perdre vós? ¿No m'heu servit de seny, quan jo encara no en tenia? ¿No m'heu acampat, quan no em podia valdre de mi mateix? Doncs de qui m'hai de fiar, jo? Anem, no ploreu, dona. Jo estic sempre a ses vostres ordres.

A l'entrar a Vilavella, en Pere entrava al bo de les seves glòries; més tivat que mai sobre les sàrries, cobria d'una mirada desdenyosa els vailets com ell, que jugaven a bales pel carrer, guaitava indiferent a les dones que al sentir les petjades de l'euga eixien pels portals, i sols al trobar grups d'homes, conversant amb l'aire d'impertorbable somnolència que eternament envaïa el poble, els donava el Déu vos guard! somrient molt amigable.

Era al bo de l'hivern. La classe de dibuix es donava sense incidents. En el penja-robes del recibidor romania el bolet que aixoplugava el cap d'en Melrosada, i vet aquí que arrib

I després afegí: -Ara digueu-m'ho a mi, a cau d'orella, de la mateixa manera. Ella es resistí una estona, i féu, en acabat: -Gireu la cara, que jo no us pugui veure, i aleshores ho faré. Però no ho heu de dir mai a ningú: oi, Tom? a ningú: oi? -No, de bo de bo de bo: no ho diré. Au, Becky.