El doctor agafada la pala entremig de dos dits i la fa balandrejar al compàs de la pèndula de la botiga. El senyor Nofre tus. Immediatament l'apotecari agafa la cafetera, tira un bon raig d'aigua al got i hi deixa caure un rajolí de xarop. -Tinga, senyor Nofre: tinga i bega... Ja l'acabarem, aquesta tos: no tinga por. El senyor Nofre beu. Tots se'l miren.

Si la seva filla es volgués casar, seria l'home més feliç del món. És poderós, ric, ple d'honraments. tot allò que els altres desitgen. Desgraciadament la seva filla refusa tots els partits que se li presenten. Vol consagrar-se a Déu, i a ell li reca de pensar que l'antiga raça dels Nideck s'extingirà. -Com s'ha declarat la seva malaltia? -De cop i volta, fa deu anys.

una manera emfàtica de voler fer-se home a part, providencial, que no trobo prou justificada ni amb les poquetes coses que ens ha dutes ni amb l'art que d'exposar-les.

Era el senyor grassó. -Que ha baixat a pendre un te? No se'n fiï pas d'aquests tes d'estació. Són herbotes. -, , raó, exclam

Aquests remitidos o articles comunicats solen dur per firma «¡Unos testigos imparciales!» «Un amigo de la verdad...» Tots són fets d'ell. I ja prou cuidado en preguntar a tothom que troba si els ha llegit, i no es descuida tampoc de llegir-los a casa seva i en el cafè, fent constar que ell és qui ho ha fet posar.

-Jesús, Maria, Josep! Sant Cristià! I ara! Quines coses de dir! ¡Vegi si jo puc tenir ganes de que se'n vagi! ¿No és vostè el nebot del senyor Rector? No el ell a gust? Doncs, lo que ell vol, a mi m'est

Què us penseu que en cap ganes, de surar per l'aigua o d'anar-hi per sota? -No m'heu comprès- digué l'aneguet.

-Home, dispensi'm: vostè que el llibret ¿sap què hi vénen a fer aquests índios davant dels bisbes?... -, senyor: prou!... A la cuenta , pobra gent, van arribar d'Amèrica sense batejar ni rebre cap sagrament... i ara conto que els porten aquí a confirmar. -Senyora Mariagneta... Què tal! -Ai, filla!... ja ho veu a on ens hem tingut de posar... Ditxosa vostè que est

Mossèn Parrell ja va cap a Sant Francisco? Ai pobra de mi, que deu ser tard! Endemés, una afició loca. Jo, filla, la veritat, vaig pensar: «-Veiam : pendrem informes...» No li vaig dir ni si ni no: m'entén? Posi's al meu puesto. Pregunto a l'un i a l'altre. Filla, tothom no més boca per alabar-lo. I un gènit... Cregui'm: és d'allò més axistosot.

-Què m'he fet gruar? féu el jove, corresponent amb cert descuit a les carícies del vell capellà. -Figuri's que vaig rebre el propi ahir a set hores del vespre, i... ja em aquí. Què vol més?