United States or Guinea ? Vote for the TOP Country of the Week !
-No teniu, doncs, per què exclamar-vos. És quelcom que pot confondre. Un kuss sona com si fos un coixí, però no ho és: és un petó; mentre que un kissen és un coixí. Vós haveu cónfós els mots, i n'hi ha d'altres que han fet com vós, abans.
Però el pobre pescador que havia sentit el rossinyol de bo de bo, digué: -Sona molt bonic, i és molt semblant al de bo de bo; però hi manca alguna cosa, no sé quina. El rossinyol de bo de bo fou bandejat del reialme.
-És allò de l'aparell que fa els crits més estridents- vaig explicar-li: -la part que sona com si li trepitgessin la cua. Les seleccions musicals més exquisides, sempre acaben amb floritures, allí. -Doncs volen més registre agut, car el nostre antic piano no en té a bastament. És cosa d'arreconar-lo a l'habitació de la canalla i comprar-ne un de nou per al saló de rebre. -I... ja no res més? -No.
Vol provar la pesca del llobarro; però encara no l'ha començada quan un xivarri inesperat que sona al seu darrera li fa girar el cap. -Què ès això? Què hi ha de nou? ¡Sant Cristòfol, home, Sant Cristòfol! El xicot fins aquell instant no havia hagut esment de la diada. Arreplega els seus estres i va a posar-se en fila amb l'altra gent.
L'americana és el ball de les confidències. Arreu sona un xiu-xiu seguit seguit com la remor de l'oratge en una pollancreda. Els caps s'acosten, el moviment se va esllanguint La Cinta sembla que s'acodorm tot escoltant lo que a cau d'orella li diu el seu parió, que és en Panxo Manxiula, l'home del dia, l'irresistible americano que ha llogat la cobla i ha comprada una casa al passeig de Mar.
La lluna grogueja en son orient, mig partida per una faixa de calitxa cendrosa. La mar sembla que canti la non-non, tot baixet, amb veu enrogallada. I de sobte sona una mena de galop aspre i sord... -trap, trap, patrap- i van apareixent les Senyoretes del Mar, muntades unes sobre vermells llagostins, i altres al damunt de crancs grossos, vells, revestits de molsa marina.
Mentres sona la música, no pot sentir-la; mes, així que para, posa l'orella i sent una veu esquerdada que diu: -Jo hi poso escalunyes i moixarnons, i cregui'm que és cosa d'aferrussar-s'hi. -Malvinatge la vella! diu l'home. Ell se pensava que era una pèrfida voluble, i es troba amb una dona inhibida, pel tribunal dels anys, de tota infidelitat.
-Mon preciós rossinyolet- digué el cavaller de servei: -tinc l'honor de comandar la vostra presència per a una festa de la Cort d'aquesta nit, on encisareu S. G. M. l'emperador amb les vostres cantúries corprenedores. -El meu cant sona millor entre els arbres- digué el rossinyol. Però an
Se podia creure que ni respiraven. I la ressaga tampoc fressejava gens. Aquesta remor agradosa que sona per les costes, fins i tot en els dies de bonança, s'era apagada per complet.
No puc dir fava! Llavors la música s'estronca, sona una gran riallada, i la gent comença a disgregar-se.
Paraula Del Dia
Altres Mirant