United States or Saint Barthélemy ? Vote for the TOP Country of the Week !


I un xic enllà, els bous, remugant pausadament, els embolcaven de llur mirada fixa i misteriosa, mentre llurs cues, tantost caigudes, es cargolaven ara sobre una anca, ara sobre una altra, per a caure després totes esteses, mandrosament...

La bona dona va plorar el difunt i va trobar la pau i el benestar sobre el seu cadàver. Havia romàs força d'interessos: tenia la seva casa, la seva rendeta, i salut i bones mans i ganes de treballar.

Prou havia fet callant fins ara la pluja de comandes ultra-pirenenques que queien sobre el seu despatx. Es sentia freturós de comunicar la seva joia; moriria si no ho feia. -Dues centes mil pessetes, benefici net!

Arrastellats a lo llarg de la mar ombradissa, van apareixent, grisencs i calimosos, els penyals de la costa, com una llarga prócessó de fantàstiques verges cobertes amb vels de nuviatge. A frec d'un dels més llunyans, que es destaca sobre el cel, brilla una estrella que es podria pendre per alguna joia d'aquell ressagat.

A força de cavil·lar sobre aquesta estranya malaltia, jo havia acabat per convencer-me'n que el senyor del Nideck era boig, l'estranya influència que la vella exercia damunt son esperit, les seves alternatives d'esgarriament i de lucidesa tot em confirmava en aquest parer.

Paulina vol girar la conversa, però en Perearnau és d'aquells pesats que quan fiquen la banya no la saben treure. Les tres cosines demanen amb gran insistència a en Melrosada que doni la seva opinió sobre unes pintures d'en Joan Llimona.

-Jo , respon Xenofont -que no em necessites pas a mi sol: els hoplites correran més de pressa i més a pler, si jo els condueixo a peu, com van ells. Sobre això, Seutes s'allunya, i amb ell Timasió seguit d'una quarantena de cavalls grecs. Xenofont per la seva banda ordena als soldats lleugers fins a trenta anys que surtin de les companyies i amb ells es llança a pas de càrrega.

Abraçat còmodament amb el pi, que es decanta sobre l'abisme, gaudeixo un punt de felicitat. Me vaig oblidant de tot. Al principi encara salten pel meu cervell algunes idees.

I va agafar el seu bastó i el seu capell, sense esperar el desdejuni, i va eixir a donar un tomb sobre les fortificacions per reflexionar a son grat sobre les coses sorprenents que acabaven d'esdevenir-se. Hom pot imaginar-se les reflexions de Kobus vora les muralles.

I la tarda anava caient; una pau cada cop més gran i més serena s'emparava de totes les coses... el sol ja post, els camps s'adormien, tot s'anava aquietant... la boira esbarsellant totes les coses semblava que se les endugués lluny; per tot arreu s'estenia la vista com quan busca l'horitzó... Al ponent se fonia l'últim tel de claror d'aquell dia... i allí sobre aquella clapa de llum, s'hi destacava potent el caixal obert en la muntanya per les brigades d'explanació...