United States or France ? Vote for the TOP Country of the Week !
VIOLA. Us respondré caminant y entrant. Però, mireu, ara men priven. SIR ANDREU Aquest jove cavaller és un polid cortisà. «Ploure aromes». Molt bé! VIOLA. El meu missatge, senyora, sols té veu per vostra orella propicia y condescendenta. SIR ANDREU «Aromes, propicia, condescendenta». M'apuntaré aquestes tres paraules. OLIVIA Que tanquin el reixat del jardí y que no entri ningú.
-No, senyora, no encara, fins a les onze!... Ja li asseguro jo que estem... -Cregui'm, senyora Socors: ¡no es descuidi d'allò de la donació! -Oh! ca! ca! Miri...
El senyor Vintró aplaudeix i tots els demés també. Dóna gust veure al bon home amb l'afició que s'ho mira: llàstima que tingui al costat la veïna del davant, que mai li calla amb la brometa de la Marguerideta... i dient a la senyora Tona que vigili. Ell prou li diu: -Escolti, dona! No pot fer net. -Vamos... ara passarem a un altre- diu el màgic. -Aquí tenim una bola: la veuen bé?
La senyora Thatcher s'esblaim
-Què s'ha fet aquest noi? em demano. Tom! La vella senyora tir
El teu parlar, la teva cara, la teva figura, el teu enginy y seny, te fan cinc vegades noble... Més, calma, calma... Que l'amo no sigui el criat!... Y bé, què? Tant contagiosa és l'amorosa plaga? Me sembla sentir com les perfeccions d'aquest home, d'amagat de mos ulls, prenen el camí del meu cor!... Y bé, sigili... Malvolí! MALVOLÍ Sempre al vostre servei, senyora.
OLIVIA. Què és lo que desitja vostra senyoria y que no pot obtenir? En què pot servirvos Olivia? VIOLA Senyora! DUC Graciosa Olivia... OLIVIA Què responeu, Cesari? VIOLA Ma senyoria, el Duc vol parlar: el meu dever m'imposa silenci.
L'únic que en tragué en clar, perquè així ho manifestà, fou que ja tenia presa la gran resolució; que ell també faria tronar i ploure. ¡Vaia si ho faria! -I com? -Doncs empenyent el plet, que amb el temps que dorm ja comença a semblar cosa de broma! Sí, senyora, sí: el plet, això que vos dóna tanta quimera, això rosegareu.
La senyora del pis immediat, de la banda dreta, plorava recolzada a la barana, i el senyor Pagès, el seu marit, dret al seu costat, no deia res per consolar-la. Els dos germans geperuts, que havitaven el pis immediat de la banda esquerra, també havien sortit al seu balconet.
Molt aviat el trobaren tivat, poc sincer. Li discutiren la fortuna; descendiren al terreny de la compra, del forner, de la dona que porta els ous i de la que porta el peix. De la senyora Buxareu en digueren a l'alçada d'un campanar, i els nens els trobaren impertinents, enganxosos i mal educats. Tot això, com és natural, es deia en veu baixa, i la família Buxareu seguia aparentment en un lloc d'honor. En Víctor va adonar-se'n, i procur
Paraula Del Dia