United States or Fiji ? Vote for the TOP Country of the Week !
Aquests detalls m'interessaven extraordinàriament. La conversa prenia per sí mateixa el camí que jo li hauria volgut fer seguir. Vaig resoldre d'aprofitar-me'n. -El comte, doncs, no ha tingut grans passions, senyor Knapwurst? -Cap, doctor Fritz, cap, i és llàstima, perquè les grans passions fan la glòria de les grans famílies.
Per a resoldre les dues opinions demanàrem al minyó (recomanant-li que no temés de dir tota la veritat) si era una balena fòssil preadamítica o un fèretre rom
Més això tampoc era de creure des del moment en què un galant home com en Pol Demar s'havia convertit en cavaller de la diva... Un celatge de sospites i de dubtes ennuvolava l'esperit dels comensals. Fins entremig de la joia discreta del dinar, a estones es transparentava l'ànsia que tots sentien de resoldre una incògnita cada vegada més tèrbola.
Els demés sols tenien un plet en joc, i, esbargides les negrors i els mals presagis de dols i llàgrimes, ja podien respirar; mes a ella li quedava encara per a resoldre el problema de son cor, que ara, lliure d'altres preocupacions, se li presentava amb més força que mai. Passaven els mesos sens que la redempció general alcancés a sa ànima, que seguia encara als llims del dubte.
Per això, sentint-se encoratjat, va resoldre deixar la vida esquerpa que duia, i va demanar acolliment a l'hostal, abandonant la torre del Barbut. La llàstima va ser que, al cap de pocs dies, l'hostaler va donar-li comiat a causa dels parroquians joves que li sostreia l'hereu Bartra.
No calia pas que em queíxés d'haver de raure en alguna cosa grollera: recollia, en canvi, unes fineses tan fresques, tan flairoses! i a més a més, el lloc, l'hora i la tempura eren tan placèvols! Si escassejava la matèria de conversa, no mancava pas una endevinalla a rumiar, un problema a resoldre o una cançoneta a cantar.
Però el vell Tomàs, temerós que se li acabés la feina més aviat que del comte, va resoldre privar-li semblants accions; i, sempre sorneguer, sempre viu com una mostela, sempre callat i somrient, va pendre el determini de carrossar cada dia les eines de casa seva a la torre i de la torre a casa seva. -Que s'hi faci amb les grapes, si vol- rumiava el vell.
I el pobre Peret, entre els sanglots del plor, no parava de dir: -I doncs, per què no li pegavau a ell, el dia que jo li vaig pendre la crosta, si avui que ell m'ha pres les cireres em pegueu a mi!... Avui en Peret és un home, un home fet. Doncs encara no ha pogut resoldre aquell problema!
Paraula Del Dia
Altres Mirant