United States or French Guiana ? Vote for the TOP Country of the Week !


No cal afegir que Paulina ha passat la nit en blanc, i que infinites vegades aquests temes van i vénen per llevar-li la son i per donar-li un estat d'inquietud semblant a la febre. L'endemà, abans de llevar-se, la cambrera li anuncia una visita: és don Gaspar. La presència d'aquest home, que mai l'havia torbada, l'omple d'angúnia i d'esverament. Paulina es lleva.

Seuen, i per propi acord tracten d'apendre la llengua estrangera amb la menor molèstia possible per als que els ensenyen. En deixar l'escola poden parlar, no solament sobre «son jardí», o «sa tia», o «son ganivet», sino sobre política europea, història, Shakespeare o temes musicals, segons vingui la conversa.

Se senti acostar-se el pausat refrec d'unes soles d'espardenya. Després, pel badall de la mampara sostinguda per la Loreto, aparegué una figura cendrosa, escardalenca, que mirava esparverada com si temés un mal encontre. Se par

-Ja és bona sang, la que porta el seu nebot- interrompé don Eudald, com si comencés a molestar-lo la importància que anava adquirint el seu hoste, o com si temés un altre esclat de les seves rauxes esbojarrades, davant de tants testimonis.

Per a resoldre les dues opinions demanàrem al minyó (recomanant-li que no temés de dir tota la veritat) si era una balena fòssil preadamítica o un fèretre rom

Ell es feu càrrec de tot: val a dir que, en qüestió de proposar temes per a dialogar, encara hi tenia més poca traça que jo. Havien passat cinc quarts d'hora, i llavors ja no vaig creure prudent allargar la visita; i en Víctor, comprenent el meu propòsit, digué: -Pugi un moment a dalt. La meva dona tindr

Aleshores, l'altre, baixant els ulls i veient-lo riure, exclamà: -Que no tens entranyes? ¿No veus enlloc sinó temes de mofa? No tens gens ni mica de sentiment! -No cridis tan fort, cap calent: tot el món ens esguarda. -I si m'agradés de cridar fort?... si m'agradés de cantar-te les veritats? si m'agradés...

El sacerdot no recollia pas els abundosos fruits que n'esperava, de ses abnegacions; el poble buscava son auxili en sos apuros i misèries; després... com si temés molestar-lo massa, se'n tornava pel seu cantó.

En quant a ella, semblava haver perdut aquella por instintiva, ja que no sols sostenia la conversa que el jove li entaulava, sinó que fins la provocava pel gust de sentir-lo discursejar sobre sos temes predilectes de l'Art i la Naturalesa, per més que el posés a vegades a dos dits de personalitzar les qüestions, fent-la enrogir.