United States or Pakistan ? Vote for the TOP Country of the Week !


-Jo- va dir un del rotllo, un cop el vaig veure com a una euga li ficava una vara a les orelles, burxant-la i fent-la patir... -Jo- va replicar un altre, -un dia el vaig atrapar quan a un cavall li omplia de sorra els ulls. -Doncs, així... ben fort! -Doncs, així... que es damni per mala ànima! -No podia fer altra fi...

En quant a ella, semblava haver perdut aquella por instintiva, ja que no sols sostenia la conversa que el jove li entaulava, sinó que fins la provocava pel gust de sentir-lo discursejar sobre sos temes predilectes de l'Art i la Naturalesa, per més que el posés a vegades a dos dits de personalitzar les qüestions, fent-la enrogir.

Hi ha hòmens que els cabells se'ls pentinen cap a darrera, porten la gorra endarrera, tiren el cos cap endarrera i fins duen l'atxa així: amb el flam endarrera. Els cadets entremaliats i tenòrios de col·legi l'agafen amb les dues mans, fent-la tocar ara a l'una cama ara a l'altra. Els cessants, els usurers i els pares que van curts i han de donar exemple a sos fills, la porten de modo que no es gasti gaire. Altres sembla que busquin el bell mig de l'atxa a fi de què es mantingui horizontal i no hagin de fer més que sostenir-la. De tant en tant se veuen unes grapes morenes, robustes, peludes i a prop d'elles un manyoc d'atxes: és un assistent. Des d'aquell punt totes les atxes vénen amb flam cap a terra. És cosa que a les camalluentes les obliga a exclamar: -Ai Déu méu, quin gasto! I al qui sent l'exclamació, si es pensa que ho diuen per ell, posa cara de ric, i abaixa més el flam. En tota professó hi ha algú que porta l'atxa trencada: no si deu ser el que veu a la seva fulana parlant amb aquell de qui celos, encara que, segons el Diari , aquest any se n'han trencat moltes a conseqüència de les porqueries que els cerers barregen amb la cera de fer atxes. I, ja que d'atxes parlem, ¿no és veritat que fa molt capell

Ell volia preocupar-la, contestant amb evasives, adoptant actituds romàntiques, retenint-la pel cos i fent-la tremolar amb sos tremolors; però era debades. Ella no estava per raons i, amb sobtat impuls maternívol, l'amanyagava i l'amonestava, inquieta solament per la seva salut.

Les demés carreres -medicina, farmàcia, etc., encara que molt honorables, venien a ocupar un ordre inferior. La militar la tenia descartada. Des de que la política, deia, l'havia deshonrada, fent-la servir d'escambell a totes les humanes passions, no podia ésser l'ideal d'un fill de família que s'estimi.