United States or Nicaragua ? Vote for the TOP Country of the Week !


George, tot seguit, ens va dir que ell també patia rodaments de cap sota els quals no sabia el que es feia.

La temporada en què més abunden els forasters és la present. Aprofitant la temporada dels banys vénen a passar l'estiu entre nosaltres una infinitat de gent de totes les províncies d'Espanya. Aquesta classe de forasters, als quals havem donat el nom de castellans , es coneixen a primera vista. Vénen recomanats a alguna casa de comerç per algun dels seus corresponsals, i posen en la fonda d'Orient. L'encarregat de guiar-los per Barcelona és el fill gran del comerciant, que els acompanya d'un lloc a altre des de les sis de la tarda fins a les onze de la nit; el restant del dia est

El seu alemany era fàcil d'entendre, i sabia un xic d'anglès per a suplir els mots que no comprenguéssim. En l'home aquell no hi vàrem trobar defecte. Però el seu cavall era la més antipàtica de les bèsties darrera de les quals he anat. Així que ens va veure ens va agafar mania.

Als meus ulls llisca la barca, llavors, fora de sa estreta presó, per tornar encara a trobar l'acollida de les aigües plena de benvolença. Les rescloses són indrets molt pintorescos. El guarda vigorós, sa muller joiosa i llur fill són simpàtiques persones amb les quals us plau d'enraonar. Demés, es troben altres barques i s'entaula xerramenta.

Xo, burro! ¡Maleïda mosca, i com me'l fa partenir! -S'ha mort. -Déu l'hagi perdonat. No vol pas res més? -Quan tornaràs? -Cada dia que no plogui. Arri, paiasso! Quiii... voool... terra. I el burro camina de nou, sospirant de goig per les lliures què ha descarregat de pes, quals sospirs van augmentant a proporció que la carga baixa.

Després, surten els mantineïns i alguns altres arcadians, els quals s'aixequen, revestits de les més belles armes que poden, i avencen en cadència, conduits per la flauta que toca un aire guerrer. Llavors canten el pean, i ballen, com en les desfilades en honor dels déus. Els paflagonis s'admiren de veure que tots aquells balls s'executin en armes.

La taula estava sembrada de diferents objectes d'ús íntim i diari, cada un dels quals portava l'imprompte de son enyorat senyor.

Xenofont convoca els grecs, i els parla així: -Soldats, no us descoratgeu pel que ha passat. Sapigueu que el no és pas més petit que el dany. D'antuvi, hem constatat que els mossinecs que han de servir-nos de guies són realment els enemics d'aquells, dels quals també nosaltres hem de ser-ho, per força.

Amb tot, no es decanta tampoc d'allí, guardant-se que no semblés que fugia; sinó que mena la seva gent dret endavant i a posta de sol s'atenda amb el cap de la columna en els llogarrets més pròxims, dels quals l'exèrcit del Rei havia arrapinyat fins la fusta de les cases.

La fatxada principal, orientada a migdia, consta de quatre grans balcons que trauen a un mirador o terrasa que, formant un cos avençat, cau sobre el camí ral. A banda i banda de la terrassa segueixen quatre arcades de galeria coberta, i al segon pis una dotzena de grans finestrals acusen altres tantes habitacions. Les fatxades de llevant i de ponent són més irregulars, alternant-se les obertures sense ordre aparent, llevat d'una grossa balcona que acompanya la gran porta duellada que per la de llevant mira a la gran lliça, pati plantat d'arbres i envoltat de coberts contenint galliners, conillers i altres dependències. Per la lliça s'arriba a l'entrada principal de la casa, que dóna accés a una vastíssima peça amb sostre de volta i empedrada de petits rierencs formant dibuixos. A dreta i esquerra d'aquesta peça hi ha les quadres de les caballeries. Al fons de tot se presenta l'escala, que s'imposa per sa grandiositat, formada per senzilles i robustes voltes d'obra, amb nervis de pedra picada, sobre les quals descansen grans marxes de pedra de dotze pams de llargada. La barana és senzilla, de ferro batut de gran gruix, i l'ull amplíssim est