United States or Czechia ? Vote for the TOP Country of the Week !


En Ramon es desvià. per a estudiar la possibilitat de forçar el siti passant per llocs excusats; però, veient-ho difícil, torn

El cor de Tom es dalia per la llibertat, o almenys per quelcom d'interessant a fer, per passar l'estona paorosa. La seva m

La Clàudia va quedar-se espalmada i obrí els ulls amb un esfereïment de boja, i, plena d'angoixa, va dir amb un prec enternidor: -Pelat, diga'm què vós dir! -, mira; res, no en facis cabal. -Pelat, per Déu t'ho demano ¡no em deixis amb aquest corcó!

Sigues malcarat ab cert parent, y aspre ab els criats; no't treguis mai les raons d'estat de la boca y que'l teu comportament s'allunyi de la vulgaritat. Això t'aconsella la que sospira per tu. Recorda qui és qui t'ha vantat les mitges grogues y t'ha demostrat desig de veuret ab lligacames creuades; recordaho, te dic.

Com que de la casa a Penya-blanca, on començava el pla, hi havia ben una hora i mitja i de Penya-blanca a l'estació de Vilavella dugues hores ben bones, per dejorn que surtissin, sempre tornaven a nit tancada. Tant se val: els camins hi eren segurs en aquelles terres on per sa mateixa soledat una cara nova s'hi veia de seguida, i de més a més, la Roja -una euga de cria, ventruda i pesada de tant posar poltres al món- els sabia tant , que si en sent les dugues de la tarda l'haguessin treta de la cort, li haguessin posat el bast i li haguessin dit ¡apa!, ella sola se n'hauria anat xano-xano cap a l'estació, ventant-se les mosques hauria esperat el tren, i al perdre's all

Alguns de vosaltres, pel que tinc entès, han anat a la més pròxima d'aquestes fortaleses i n'han tornat havent-hi fet fira. Ara , Cleàret, capità, havent sabut que aquesta fortalesa és petita i mal guardada, perquè es creia amiga nostra, surt de nit per barrejar-la, sense dir-ne res a ningú.

Després fou cridat mossèn Isidro, considerat com individu de la família, i, per fi, tot el servei, reunit a toc de campana. I vinguen discursos de don Eudald, que estava en plena possessió de son paper, recomanant a sos servidors que desendavant reconeguessin a don Ramon de Montbrió com a altre membre de la família Serra-Bruna.

Mes, aquells aires de beatitud duraven poc. Erem humils infants de la terra i al veure davant nostre la ruta, que duia al temple, tota enjoiada de poncelles i alegria per obra i gràcia del bon temps, perdiem, sense adonar-nos-en, la majestat de nins gloriosos. ¿Quin és l'infant, que s'est

El nostre romiatge fou a Blanes una festa. Els fadrins i les fadrines plegaven la feina per acudir a veure'ns passar. Els veïns eixien a les finestres com en dies de processó.

-Doncs , Paulina: no què t'has cregut de mi... -Isabel, no és cap disbarat, no és cap disbarat. Compta que des del moment que te'n parlo... i ja saps que jo t'estimo, Isabel. -; però... què vols que et digui!... una persona que ni la conec... Em ve tant de nou, tot el que em contes avui!... Mira, Paulina: no és per a nosaltres, això.